image/svg+xmlPrograma
Anterior

Paula Bonet

Següentimage/svg+xml

Un ovillo de víboras

La Bellesa Fosca

image/svg+xml

Galeria dels Àngels (carrer Àngels, 16)

image/svg+xml

Entrada lliure

image/svg+xml

Del 18.10 al 08.11.19
Dll-Dv: 17h a 20h
Ds: 11h a 14h i de 17h a 20h
Dg: 11h a 14h

image/svg+xml

Entrada lliure

Col·laborador Galeria dels Àngels

¡Ah!, ¿Por qué no parí un ovillo de víboras en lugar de dar vida a semejante irrisión? ¡Oh, maldita la noche de placeres efímeros en que pudo mi vientre concebir mi condena!
Paula Bonet

Paula Bonet no ha il·lustrat les Flors del Mal de Baudelaire, sinó que ha fet una exposició de pintura i gravat en què espera que s’intueixi l’ombra d’aquesta obra. Per suposat, la bellesa també. La seva intenció ha estat apropar-se als poemes quinze anys després d’haver-los llegit per primera vegada, ara des de la perspectiva de gènere i amb una mirada crítica.

¿Véns de l’abisme o d’un cel insondable,
Bellesa? El teu esguard, que és demoníac i diví,
vessa confusament el crim i el benefici,
i és per això que se t’assembla el vi.

Portes en la mirada l’aurora i el crepuscle;
escampes perfums com la tempesta al vespre;
són filtre els teus petons i una àmfora la boca,
que fan covard l’heroi i coratjós el nen.

¿Surts de l’abisme negre o véns dels astres?
El Destí, captivat, com un gos t’estalona;
sembres a l’atzar la joia i els desastres,
i ho senyoreges tot i no respons de res.

Camines sobre els morts, Bellesa, fent-ne mofa;
l’Horror no t’és la menys preuada de les joies,
i el Crim, com el penjoll que més t’estimes,
dansa amorosament sobre el teu ventre altiu.

L’insecte enlluernat vola vers tu, candela;
crepita, crema i diu: «Oh flama beneïda!».
Inclinat en l’amada, l’enamorat panteixa
igual que un moribund acariciant la tomba.

¿Què hi fa, si véns del cel o de l’infern, Bellesa,
monstre terrible, ingenu i espantós,
si els ulls que tens, els peus i el teu somriure m’obren
la porta d’un Infinit que estimo i mai no he conegut?

De Satanàs, de Déu, ¿què importa? Àngel, Sirena:
¿què hi fa, si converteixes —fada amb mirada de vellut,
ritme, perfum, lluor, tu, única reina!—
el món en menys horror i menys feixuc l’instant?

Baudelaire, Himne a la bellesa a Les Flors del mal (Trad. Jordi Llovet)