Cada vegada tenim més la impressió que les xarxes socials no fan sinó despertar les baixes passions de les persones. De fet, si parléssim en clau de pecats capitals, diríem que Twitter és l’espai de la ira. ¿Per què les xarxes socials desperten aquestes reaccions? ¿Què aboquem a les xarxes que no traiem fora? ¿Les xarxes encenen les persones o, pel contrari, serveixen de canal per sublimar la ira i buidar-nos d’aquesta passió? Amb l’ajut dels clàssics, l’actriu Juana Dolores Romero i el filòsof Bernat Dedéu miraran de respondre a aquestes qüestions.
Juana Dolores Romero. Actriu, dramaturga i directora d’escena, també poeta i vídeoartista. Va fundar i coordina @HYBRIS.VIRAL, un projecte cibernètic que problematitza la vida material, sentimental i virtual a través de les poètiques de la imatge i el discurs.
Bernat Dedéu. Filòsof, músic i escriptor. Treballa com a columnista i opinador per a diversos mitjans; entre d’altres, escriu columnes d’opinió a El Nacional, col·labora a la tertúlia «El perquè de tot plegat» d’El món a Rac1, dirigeix i presenta el podcast de llibres L’Illa de Maians i publica setmanalment al The New Barcelona Post.
Forma part del cicle Ira, clàssics i món contemporani.
Consulta la programació de tot el cicle
En els darrers anys hem viscut esclats d’ira i moviments creixents d’indignats a tot el món en contextos ben diferents: des de les primeres revoltes de la primavera àrab fins a la Revolució dels Paraigües de Hong Kong, passant per les protestes viscudes a Barcelona. Mirant els carrers d’arreu, podríem dir que vivim en un temps irat, encès, tip d’acceptar certes injustícies i impotent a l’hora de canviar-les. ¿Revolta i ira són indissociables? ¿Són un binomi ineludible i necessari? L’historiador Carles Viñas, expert en moviments ultres, i el filòsof Joan Burdeus reflexionaran plegats al voltant de la relació entre aquests dos conceptes.
Carles Viñas Gràcia. Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i membre del Grup de Recerca Consolidat Centre Estudis Històrics Internacionals (GREC-CEHI) i del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies (GRENS-UPF). Al llarg de la seva activitat investigadora ha analitzat l’extremisme polític i esportiu, els estils juvenils i el rerefons social i polític de l’esport.
Joan Burdeus. Graduat en Filosofia per la Universitat de Barcelona i Comunicació Audiovisual per la Universitat Ramon Llull. Treballa com a crític cultural per a diversos mitjans com ara Núvol, el digital de cultura en català, on exerceix de cap d’opinió i cap de la secció «Pantalles». Ha realitzat diversos projectes de ficció com a guionista i director.
Forma part del cicle Ira, clàssics i món contemporani.
Consulta la programació de tot el cicle
Tradicionalment, la ira ha estat una emoció masculina, encarnada i expressada pels homes. En la dona, en canvi, la ira ha estat llargament silenciada: era una emoció que la dona no havia d’expressar ni sentir. En els darrers temps, alguns moviments feministes han reivindicat la ira de les dones com a motor de canvi. ¿La ira és necessària per combatre la injustícia? ¿Cal que les dones s’apropiïn també d’aquesta emoció? Míriam Hatibi i Natàlia Camara compartiran les seves reflexions per abordar aquesta cara de la ira.
Míriam Hatibi. Analista de dades i activista catalana. És autora de l’assaig sobre la identitat i la inclusió Mírame a los ojos. Des de fa uns anys, dedica part del seu temps a l’activisme antiracista i feminista, amb un focus important en la força de la comunicació per aconseguir canvis socials.
Natàlia Camara. Antropòloga i professora de secundària. Militant del moviment feminista i lesbià des de fa anys en col·lectius com LaSAL feminista, la plataforma 28J-Autònom i Ca la Dona.
Forma part del cicle Ira, clàssics i món contemporani.
Consulta la programació de tot el cicle
La ira s’ha convertit, d’un temps ençà, en una mena de banda sonora global. Però no és un sentiment nou ni contemporani: teixeix la història de la humanitat i de la nostra literatura des dels seus orígens, i ha preocupat als filòsofs i pensadors durant més de dos mil·lennis. Sira Abenoza i Raül Garrigasait en parlaran per resseguir aquest fil de pensament.
Raül Garrigasait. Escriptor, traductor i editor. President de La Casa dels Clàssics. És autor de la tesi doctoral L’hàbit de la dificultat, que va rebre el Premi Extraordinari de Doctorat. Ha traslladat al català obres de Plató, Goethe, Rilke, Papadiamandis, Peter Sloterdijk i Thomas Bernhard, entre d’altres. A més de diversos assajos, ha publicat la novel·la Els estranys, que va ser distingida amb el Premi Llibreter i amb el Premi Òmnium a la Millor Novel·la en Llengua Catalana de l’Any. A Els fundadors ha explorat els orígens de la Bernat Metge i les relacions entre clàssics, política i cultura contemporània.
Sira Abenoza. És professora de filosofia a ESADE (URL) i directora del Programa Vicens Vives. Directora de La Casa dels Clàssics. Doctora en Filosofia amb una tesi sobre la pedagogia del diàleg socràtic, és fundadora de l’Institute for Socratic Dialogue. El seu treball es pot veure reflectit als documentals: Filosofia a la presó, guanyador del Premi Seminci al Millor Documental, 2015; i a In dialogue, premiat a diversos festivals europeus.
Forma part del cicle Ira, clàssics i món contemporani.
Consulta la programació de tot el cicle
La ira, canta, deessa… Així comença la Ilíada, l’obra més antiga de les lletres europees. El poeta Enric Casasses, que la descriu com una de les obres «més subtils i plenes d’intenció» de la literatura universal, en farà un recital a partir de la traducció en vers de Pau Sabaté i acompanyat de la percussió d’Oriol Luna.
Des de fa mil·lennis, de Delfos fins a Mallorca, la veu de la Sibil·la ens parla de revelacions i renaixements. El seu cant poderós apareix cada nit de Nadal com un drama litúrgic que connecta generacions, anunciant la fi dels temps i el principi d’un nou món. La nit del solstici d’hivern, el moment més fosc de l’any, el dia més curt, la nit més llarga, Maria Arnal i Marcel Bagés presentaran el seu Cant de la Sibil·la, un esdeveniment únic i coral, en un format inèdit. Un ritual catàrtic en què retrobar-nos i ressonar junts, en un dels espais més singulars de Barcelona, la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
90 minuts
