Al llarg de la història, l’art i l’escriptura han representat les imatges que en cada moment hem tingut de nosaltres mateixos i dels altres. Ha anat plasmant les diferents idees d’identitat vigents en cada moment històric. Amb l’arquitecte i divulgador de l’art Miquel del Pozo i la poeta Mireia Calafell farem un viatge a través d’aquesta història per entendre com la forma en què ens hem representat i la noció d’identitat que hem tingut ha anat mutant i transformant-se. A través de la lectura de poemes i de l’art, veurem com, en certs sentits, la identitat és un mite que hem anat confegint i deconstruint al llarg dels segles.
Modera Raül Garrigasait
Amb la col·laboració de:
Lamentem haver de comunicar-vos que, després de valorar diferents opcions, per motius tècnics i aliens a La Veronal, ens hem vist obligats a anul·lar les funcions d’aquest any del seu espectacle en el marc del Festival Clàssics. Sense el públic el festival no tindria sentit i som conscients de la il·lusió que també vosaltres heu dipositat en aquesta edició. I per això us demanem disculpes per les molèsties que això hagi ocasionat.
Una experiència de catarsi col·lectiva
La història d’Europa està plena de rituals de coreomania: moments en els quals els pobles es convocaven per fer catarsis col·lectives. Us convidem a viure junts el naixement d’un ritual de catarsi col·lectiva. Raül Refree proposa una relectura de la música tradicional de la Puglia: tant del seu vessant més religiós com del ritual pagà de la taranta. Amb veu de Maria Mazzotta, San Paolo di Galatina, és l’inici d’un procés de treball creatiu que neix el 15 de desembre i que al llarg del 2023 anirà explorant una relectura de la tradició musical a través d’un recorregut pels referents literaris de catarsi col·lectiva per col·locar-nos, com a espectadors, al centre de l’experiència catàrtica.
Raül Refree – orgue, guitarra i sintetitzador
Maria Mazzota – veu i tamburino
Vestuari cortesia de Cortana
«Aviat la comarca sencera dansarà,
quan Bacus condueixi els seus festejos
a la muntanya, a la muntanya!
On espera el femení tropell,
lluny dels telers i la filosa, agullonat per Dionís.»
Eurípides, Les bacants
En col·laboració amb laperla29, Encalma i Fabra i Coats – Fàbrica de Creació
Entrades no numerades.
Des de fa mil·lennis, de Delfos fins a Mallorca, la veu de la Sibil·la ens parla de revelacions i renaixements. Per segon any consecutiu, en un dels espais més especials de Barcelona, l’església de Sant Felip Neri, celebrarem el solstici d’hivern invocant la Sibil·la, la catarsi que porta a la metamorfosi, la fi de l’any i el principi del nou. Maria Arnal presentarà el seu Cant de la Sibil·la, connectant la veu ancestral amb la data còsmica del solstici, en un esdeveniment únic amb format inèdit. Un ritual catàrtic en què retrobar-nos i ressonar junts el dia més fosc de l’any.
«Lo sol perdrà la claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.»
Cant de la Sibil·la (versió mallorquina)
Entrades numerades.
Des de fa mil·lennis, de Delfos fins a Mallorca, la veu de la Sibil·la ens parla de revelacions i renaixements. Per segon any consecutiu, en un dels espais més especials de Barcelona, l’església de Sant Felip Neri, celebrarem el solstici d’hivern invocant la Sibil·la, la catarsi que porta a la metamorfosi, la fi de l’any i el principi del nou. Maria Arnal presentarà el seu Cant de la Sibil·la, connectant la veu ancestral amb la data còsmica del solstici, en un esdeveniment únic amb format inèdit. Un ritual catàrtic en què retrobar-nos i ressonar junts el dia més fosc de l’any.
«Lo sol perdrà la claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.»
Cant de la Sibil·la (versió mallorquina)
Entrades numerades.
¿Els moviments de la música poden reflectir els d’una ànima dominada per la ira? ¿Poden fer néixer la ira en l’oient? ¿Poden aplacar-la i acompanyar l’ànima en el camí vers una nova serenitat? Vet aquí preguntes que acompanyen la filosofia de la música des de Pitàgoras i Plató fins avui.
Amb músics d’Hespèrion XXI, el Mestre Savall oferirà un repertori barroc que sorgeix d’aquests interrogants. Resseguirà el tema de les Follies, els ritmes militars i els accents pacificadors del plany, ens portarà de la península Ibèrica a Anglaterra, de Mèxic al Perú. Música per viatjar a través dels continents, i també a través de les passions.
Programa
Jordi Savall, viola de gamba
Hespèrion XXI
Xavier Díaz-Latorre, Vihuela, Tiorba & Guitarra
Andrew Lawrence-King, Arpa doppia
Juan Manuel Quintana, Viola de gamba baixa
Xavier Puertas, Violone
David Mayoral, Percussions
D. ORTIZ: Follies & Romanescas
T. HUME: The Captain Humes “Musicall Humors”
ANÒNIM: Greensleeves to a Ground
J. GARCÍA DE ZÉSPEDES: Improvisacions sobre la Guaracha
G. SANZ: Jácaras & Canarios
MR. DE SAINTE-COLOMBE, LE PÈRE: Concert XLIV à deux violes égales: Tombeau Les Regrets
M. MARAIS: Couplets de Folies d’Espagne
S. DE MURCIA: Fandango
THE MANCHESTER GAMBA BOOK: A Pointe or Preludium – The Lancashire Pipes – The Pigges of Rumsey – Kate of Bardie – A Toy
EL CÒDEX “TRUJILLO DEL PERÚ”: Tonada de El Chimo – Cachua Serranita
El dia 11 de novembre se celebra el bicentenari del naixement de Dostoievski. Per invocar-lo, ens convoquem a fer una marató de lectura en veu alta d’una de les seves obres més importants: Crim i càstig.
Durant sis dies seguits, cada dia en un lloc diferent, llegirem una de les sis parts que compon l’obra. Ens hi acompanyaran actors, traductors, escriptors, i tothom qui vulgui sumar-se al ritual de llegir una gran història en veu alta.
Per tal de participar-hi, no és necessària inscripció prèvia. Només cal que us animeu a venir i a participar de la lectura.
La lectura es realitzarà als següents espais:
6 de novembre de 10.00 a 18.00 – CCCB (Pati de les dones)
7 de novembre de 10.00 a 18.00 – Plaça del Rei
8 de novembre de 10.00 a 18.00 – Universitat de Barcelona (Edifici Històric)
9 de novembre de 10.00 a 18.00 – Ateneu Barcelonès
10 de novembre de 11.00 a 19.00 – La Central del Raval
11 de novembre de 10.00 a 16.00 – Universitat Pompeu Fabra (Facultat de Traducció)
11 de novembre de 16.00 a 21.00 – Casa Rússia
La ira és una imatge del present, la fotografia dels carrers de tantes ciutats, i la dels cossos que s’autoagredeixen. És el crit desesperat de qui perd la memòria i la vida, de qui perd la casa, i de qui perd la família. És el crit de la natura i dels déus, davant de la bèstia que no els respecta.
La ira és la primera paraula de la nostra literatura i la passió que ens recorre i ens travessa.
En una exposició comissariada per Sandra Balsells, vint fotògrafs de llarga trajectòria i reconegut prestigi ens acosten a aquesta Topografia de la ira, un recorregut a través de les imatges i dels textos que al llarg de la història han ajudat a descriure-la.
Comissariat: Sandra Balsells
Fotògrafs/es: Laia Abril, Bernat Armangué, Mireia Comas, Adriana Domínguez, Wayra Ficapal, Raül Gallego, Ricard García Vilanova, Amador Guallar, Samuel Nacar, Gemma Parellada, Marta Pérez, Lurdes R. Basolí, David Ramos, Alfons Rodríguez, Mireia Rodríguez, Lourdes Segade, Guillem Sartorio, Clara Soto, Guillem Trius, Joan Giralt.
De dilluns a dissabte, de 9.00 a 20.00h. Diumenges i festius, de 9.00 a 14:30h
El controvertit artista Abel Azcona irromprà a l’espai públic amb petits microassajos visuals sobre la ira i la violència.
Perfomance
23-28 de novembre
17.00h
La Rambla (alçada Museu de Cera)
Amb la col·laboració d’Amics de la Rambla i Museu de Cera
Abel Azcona va néixer el dia 1 d’abril de 1988, fruit d’un embaràs no desitjat, en la Clínica Montesa de Madrid, institució regentada per una congregació religiosa adreçada a persones en situació de risc d’exclusió social i d’indigència. De pare desconegut, la seva mare, Victoria Luján Gutiérrez, una jove politoxicòmana que exercia la prostitució, el va abandonar a la mateixa maternitat pocs dies després de néixer. Autèntica figura dins de l’art contemporani europeu, l’any 2014 va ser elegit per la premsa britànica com a millor artista internacional de performance. Amb més de dues-centes exposicions, és considerat un dels artistes més prolífics del panorama actual i se li ha atorgat el sobrenom d’«enfant terrible de l’art contemporani espanyol».
Del dimarts 23 al diumenge 28 de novembre del 2021, Azcona activarà o reactivarà nou microaccions de càrrega visual senzilla però intensa, tant a nivell emocional com conceptual.*
*Algunes de les accions poden canviar de dia o d’hora segons el temps o altres factors.
-
Abel Azcona | La primera acció. Dimarts, 23 de novembre a les 17h. Abel Azcona va crear les seves primeres obres als carrers de Pamplona l’any 2005, quan l’artista tenia 16 anys i era alumne de l’Escola d’Art de Pamplona. Aquell mateix any és ingressat durant un llarg període en dues clíniques psiquiàtriques, una a Barcelona i l’altra a Pamplona, a causa dels problemes mentals i d’un intent greu de suïcidi. En sortir dels centres, Azcona, totalment despullat i assegut en una cadira, talla el trànsit d’una de les avingudes centrals de Pamplona. A partir d’aquell moment realitza obres al carrer de manera periòdica, totes elles amb esperit crític i amb l’objectiu de denúncia en temàtiques com l’abandonament, la violència, la identitat o la sexualitat, i és detingut en diverses ocasions. Azcona converteix durant aquests primers anys les experiències traumàtiques viscudes en les seves primeres accions i obres artístiques. La primera obra activada en «Nou apunt i/o assajos visuals al voltant de la ira» serà una reactivació de la seva primera obra original, aquesta vegada a la Rambla de Barcelona.
-
Abel Azcona | Cessió de drets. Sense data concreta. Durant la setmana. El resultat s’exposarà juntament amb les peces en viu. «Cessió de drets» és una obra creada originàriament per ser activada de manera paral·lela a la resta d’accions al voltant de la ira i la violència, com a activador curatorial de la resta de peces. Azcona anirà a un notari de Barcelona i firmarà una cessió d’un any de durada dels drets i beneficis de la seva obra a un dels homes que en va abusar sexualment durant la seva infantesa, un policia nacional que va acollir Azcona durant uns mesos al seu apartament quan aquest era menor d’edat, i que va propiciar que es prostituís i que patís abusos sexuals de visitants pedòfils. En el document de cessió dels drets de la seva obra durant un any Azcona explica en primera persona el pes que suposa un abús com el que va patir i que l’acompanyarà la resta de la seva vida.
-
Abel Azcona | La ira. Sense data concreta. Durant la setmana. El resultat s’exposarà juntament amb les peces en viu. Acció activadora al voltant de la violència i de la ira en «Nou apunts i/o assajos visuals al voltant de la ira». En aquesta peça, mitjançant la sorpresa i el concepte de la ira, Azcona activarà una acció no esperada de confrontació amb el públic assistent i amb els vianants de la Rambla de Barcelona com principi i tancament del projecte i de les nou peces. En paral·lel amb les peces diàries activades a la Rambla de Barcelona.
-
Abel Azcona | La mercaderia. Dimecres, 24 de novembre a les 17h. La segona obra (de les peces diàries) activades dins dels «Nou apunts i/o assajos visuals al voltant de la ira» és una peça autocrítica en què Azcona critica des del concepte de la societat de l’espectacle de Guy Debord la seva pròpia creació com un espectacle sensacionalista de la seva pròpia vida o existència. Per mitjà de dos pedestals situats estratègicament en la Rambla de Barcelona diferents voluntaris mouran el cos anestesiat i inconscient de l’artista d’un pedestal a l’altre en una sobreexposició crítica.
-
Abel Azcona | L’altre. Dijous, 25 de novembre a les 17h. L’activació d’aquesta obra amb una peanya blanca central a la Rambla implicarà la cerca, per part d’Azcona, d’una persona en situació d’indigència i sense sostre a la pròpia Rambla de Barcelona. Després d’un pagament escàs i simbòlic aquesta persona contractada realitzarà l’acció d’una hora pujada a la peanya mentre l’artista abandonarà el lloc.
-
Abel Azcona | Tornar al pare. Divendres, 26 de novembre a les 17h. «Tornar al pare» no deixa de ser un viatge iniciàtic del creador Abel Azcona cap al restabliment dels vincles malmesos des de l’arrel. En aquesta obra de regressió, Azcona camina cap enrere fins a retrobar-se amb la figura paterna estipulada en el seu expedient d’adopció i en els papers d’abandó. Una figura paterna que en realitat no ho és, perquè només va ser la parella esporàdica de la seva mare biològica a qui va conèixer quan ja estava embarassada del mateix Azcona. Azcona ens hi planteja qüestions al voltant de la figura paterna i realitza, juntament amb Manuel, el mateix viatge que van fer tots dos quan Abel tenia 3 anys, en una retirada de custòdia en què ell va sostreure el nen i va desaparèixer durant uns quants mesos fins que fou trobat per la policia nacional en un petit poble d’Extremadura. En aquesta peça, Azcona i Manuel tornen a caminar, construir i desconstruir junts. En aquesta acció, una de les més doloroses d’Azcona fins al present, el germen del dolor i de la ràbia s’activarà de forma real a la Rambla de Barcelona dins de «Nou apunts i/o assajos visuals al voltant de la ira». Dos pedestals blancs i l’home que va marcar la seva història d’abús, maltractament i abandó de la mà de l’artista mesos després de la primera trobada.
-
Abel Azcona | Les violències. Dissabte, 27 de novembre a les 17h. A través d’una peça amb violència activa, Azcona ens acosta a la seva història de violència personal, però culpant-ne directament l’espectador, representat per un boxeador. En aquesta representació conceptual més àmplia colpejarà l’artista fins que caigui a terra.
-
Abel Azcona | Discursos de l’odi. Diumenge, 28 de novembre a les 17h. «Els discursos de l’odi» és una obra processual, discursiva i performativa creada per Abel Azcona l’any 2021 davant de l’auge de la ultradreta i de l’odi implícit i inoculat en tota mena de discursos ja no tan llunyans, sinó ben assentats en la nostra quotidianitat. En aquesta peça Azcona realitza una desena de conferències, mítings o trobades en què, de manera subtil i adequada als estàndards i modus operandi dels codis actuals, inclou diferents idees d’odi a través del reciclatge de discursos de líders nacionals i internacionals de l’extrema dreta, que se serveixen d’estratègies de blanquejament i disfressa de problemàtiques globals. La primera acció es va activar al Senegal, provocant la ira entre el públic. Un nou discurs, escrit per a Barcelona i adaptat a la situació política actual, serà actuat mitjançant un micròfon, un equip d’àudio i un pedestal a la Rambla de Barcelona.
¿Per què quan ens fereixen profundament desitgem fer-li mal a qui ens ha danyat? ¿On ens porta el desig de venjança? ¿És legítim, aquest desig, o, com deia Sèneca, el que ens fa nobles és elevar-nos per sobre de les injustícies? ¿Es pot perdonar tot? ¿Té sentit perdonar-ho tot? ¿Quina alternativa tenen els qui pateixen continus greuges socials davant d’un sistema que no en té cura? ¿Es pot construir un futur, individual i col·lectiu, sense ira? ¿I sense perdó? Els filòsofs Josep Maria Esquirol i Begoña Román reflexionaran en aquest diàleg al voltant de la ira i del perdó.
Josep Maria Esquirol és catedràtic de filosofia a la Universitat de Barcelona, on fa classes de filosofia contemporània i dirigeix el grup de recerca Aporia: Filosofia contemporània, Ètica i Política. La seva obra assagística ha estat publicada en diversos idiomes. La seva darrera publicació és Humà, més humà. Una antropologia de la ferida infinita (2021).
Begoña Román Maestre és professora agregada a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. És membre del grup consolidat de recerca de la Generalitat de Catalunya Aporia: Filosofia contemporània, Ètica i Política. Presideix el Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya i és vocal del Comitè de Bioètica de Catalunya.
Forma part del cicle Ira, clàssics i món contemporani.
Consulta la programació de tot el cicle
