Fa més de quinze segles, al nord d’Àfrica, un home va posar per escrit la seva lluita amb l’orgull i la vanitat, i el descobriment de la fe cristiana. En centenars de pàgines apassionades, va explorar els seus abismes interiors, va atacar la moral del seu temps, va formular preguntes filosòfiques que encara són ben vives. En la posada en escena de la lectura de les Confessions d’Agustí d’Hipona, austera i essencial com el seu pensament, Joan Carreras ens portarà de la infantesa a la maduresa, de la disbauxa a la serenitat, de l’angoixa al repòs en l’absolut.
«Vaig resoldre d’aplicar el meu esperit a les santes Escriptures per veure com eren. I vet aquí que em van semblar indignes de ser comparades amb la dignitat d’un Ciceró.»
Agustí d’Hipona, Confessions
Crèdits:
Text: Agustí d’Hipona
Adaptació: Raül Garrigasait a partir de la traducció de Miquel Dolç
Acompanyament: Sira Abenoza
Intèrpret: Joan Carreras
Producció: Festival Clàssics i Temporada Alta
Entrades no numerades, accés a sala per ordre d’arribada.
Variació, transformació, metamorfosi són vells principis de la creació artística. En aquest espectacle, els experimentarem en els camps de la música i de la poesia.
Amb els violinistes bernat Prat i Maria Florea i l’organista Marc Díaz, avançarem de la cèlebre xacona de Bach a la Xacona avantguardista de Robert Gerhard, passant per la Xacona en Fa major de Pachelbel. I, entre les peces musicals, l’actriu Rosa Renom recitarà poemes de la tradició òrfica —de Rilke, Vinyoli i Bartra— centrats en les nocions de canvi i transcendència. La paraula es farà música i la música tornarà a la paraula.
Programa:
Johann Sebastian Bach, xacona de la Partita BWV 1004 (Bernat Prat, violí)
Johann Pachelbel, xacona en Fa Major P. 42 (Marc Díaz, orgue positiu)
Robert Gerhard, xacona per a violí sol (Maria Florea, violí)
Crèdits:
Intèrprets: Bernat Prat, Marc Díaz, Maria Florea
Recitació: Rosa Renom
Textos: Rainer Maria Rilke (en traduccions d’Alfred Badia i Joan Vinyoli), Joan Vinyoli, Agustí Bartra
«Sempre de nit, confusament,
cremen els mots, neixen imatges;
maduren cels, aurores, platges,
tot es fa símbol transparent.»
Joan Vinyoli
Amb la col·laboració:
Entrades no numerades, accés a sala per ordre d’arribada.
El meu clàssic. Cicle de quatre espectacles centrats en autores essencials de la literatura catalana: Mercè Rodoreda, Víctor Català, Montserrat Roig i Maria Mercè Marçal. Cada funció serà una peça única que utilitzarà tres llenguatges per parlar de l’autora i la seva obra: la presentació conceptual del seu univers literari en relació amb la identitat, la lectura de textos i la improvisació musical.
«Per a una dona, el dubte no vol dir indagació, sinó tot el contrari: vol dir afirmació de la inseguretat amb el seu jo, amb la pròpia identitat. El dubte no et duu al coneixement, sinó a l’afirmació de les cadenes de desconeixement.» Montserrat Roig, escriptora i periodista, explora insistentment en els seus relats i en els seus articles el motiu de la identitat, des de diferents angles i amb la corrua de temes que s’hi imbriquen: la metamorfosi, la resiliència, la mort. Hi pensa com a política feminista, però també com a investigadora preocupada pels límits de la humanitat, per les grandeses de l’home als extrems de la baixesa. Dels camps de concentració i la Leningrad sotmesa al setge nazi al periple vital d’una família burgesa a les acaballes del franquisme, en aquesta sessió resseguirem els viatges periodístics i literaris de Roig per la identitat humana —i, com un corrent subterrani d’aquests viatges que ella lluita per fer aflorar, per la identitat de la dona.
Amb Maria Callís i la lectura de textos per l’actriu Sílvia Bel acompanyada de la veu de la cantant Neus Borrell.
«Només el nom de les coses és innocent.»
Montserrat Roig, Un teló de vellut negre
Aquest acte forma part del cicle El meu clàssic. Quatre voltes rebels, coorganitzat amb la Institució de les Lletres Catalanes i la perla29.
Entrades no numerades, accés a sala per ordre d’arribada.
Els mites han estat i són cabdals per als éssers humans. Ens han donat eines per explicar l’inexplicable, ens han il·luminat el món i el misteri, ens han donat força per construir imperis. Com a éssers imaginatius, narratius i històrics que som, necessitem els mites per explicar el món i per explicar-nos a nosaltres mateixos. Ara bé, en el món del mite, la veritat no és una categoria rellevant o central com ho és en el món científic. El mite és vàlid quan funciona, quan mobilitza. No té sentit preguntar-nos si un mite és vertader o fals.
¿És en aquest sentit que cal reivindicar la noció d’identitat? ¿Com a mite que ens mobilitza? ¿El problema de la identitat és que l’hem convertit en una categoria subjecta a la idea de vertader o fals? ¿Com ha evolucionat la idea d’identitat al llarg de la història? ¿Quan apareix com a concepte filosòfic i literari? Resseguim aquest fil amb Sira Abenoza i Raül Garrigasait.
Amb la col·laboració de:
¿Qui o què som els humans? Per primera vegada a la història, ens trobem en un moment on la revolució tècnica i científica sembla tenir la capacitat de modificar de manera artificial la nostra identitat i el futur de l’espècie en conjunt. ¿Cap on ens duran aquests canvis? ¿Ens estem humanitzant o deshumanitzant? ¿Què vol dir ser humà? ¿Ser màquina? ¿Ser Déu? ¿Serem més àngels o més robots? Intentarem respondre a aquestes incògnites amb el filòsof Joan-Carles Mèlich i l’arqueòleg Eudald Carbonell.
Modera Raül Garrigasait
Amb la col·laboració de:
La lluita identitària ha estat una de les banderes de l’evolució de l’extrema dreta en època contemporània. Els nous grups identitaris s’autoerigeixen com a guardians d’una suposada essència comuna. En aquesta exposició fotogràfica de la recerca periodística de Jordi Borràs es podran veure imatges inèdites dels principals moviments de l’extrema dreta a Europa, amb textos de Núria Cadenes i fragments clàssics.
Inauguració el 24 de gener a les 17 h, entrada lliure
Amb la presència del secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió, Oriol Duran i la directora general de Difusió, Eva Pomares. A la inauguració es presentarà l’exposició amb Jordi Borràs, fotògraf de la mostra, i Raül Garrigasait, president de la Casa dels Clàssics.
«Si una impressió dona lloc a la idea del Jo, la impressió ha de continuar sent invariablement la mateixa a través del curs de les nostres vides, ja que se suposa que existeix d’aquesta manera. Però no existeix cap impressió constant i invariable. El dolor i el plaer, la pena i l’alegria, les passions i sensacions se succeeixen les unes a les altres i no poden existir mai a un mateix temps. No podem, doncs, derivar la idea del Jo d’una d’aquestes impressions, i, per conseqüència, no existeix tal idea.»
David Hume, Tractats de la natura humana
Exposició del 24 de gener al 26 de febrer.
Amb la col·laboració:
El meu clàssic. Cicle de quatre espectacles centrats en autores essencials de la literatura catalana: Mercè Rodoreda, Víctor Català, Montserrat Roig i Maria Mercè Marçal. Cada funció serà una peça única que utilitzarà tres llenguatges per parlar de l’autora i la seva obra: la presentació conceptual del seu univers literari en relació amb la identitat, la lectura de textos i la improvisació musical.
CATERINA ALBERT ESCRIU VÍCTOR CATALÀ ESCRIU CATERINA ALBERT
La relació entre realitat i ficció és complicada de gestionar i d’equilibrar, sobretot quan es tracta de representar una vida, amb tota la càrrega d’experiències, memòria, decisions preses o ajornades, ferides i cicatrius, màscares superposades, secrets i de misteri, que actuen activament en la construcció i desconstrucció de qualsevol identitat en relació amb el temps històric que l’emmotlla i la transforma. Si, com en el cas de Víctor Català, aquesta identitat és literàriament i deliberadament construïda, té un component públic, respon a una multiplicitat de noms i arrossega una quantitat gens menyspreable d’interpretacions, el repte és majúscul. Ens endinsarem en aquesta identitat amb una introducció de Mita Casacuberta i la lectura de l’actriu Míriam Iscla acompanyada del violoncel de Marta Roma.
«La consciència no era un pes insuportable, sinó una essència evaporada.»
Víctor Català
Aquest acte forma part del cicle El meu clàssic. Quatre voltes rebels, coorganitzat amb la Institució de les Lletres Catalanes i laperla29.
Entrades no numerades, accés a sala per ordre d’arribada.
En una economia de mercat que acaba convertint-ho tot en mercaderia, sembla que la separació clàssica entre la noció de subjecte i la d’objecte ha estat posada en dubte. Si alguna cosa definia l’ésser humà, tal com l’hem concebut filosòficament al llarg de la història, era la idea que la persona era un subjecte amb dignitat, un fi en si mateix que no podia ser utilitzat només com a mitjà per a altres fins.
Lluny d’això, al segle XXI tota persona és mercaderia engolida pel sistema, consumidor-peó que contribueix a fer que la roda giri, que els béns circulin. I no només això, per sobreviure ens hem de mercantilitzar, hem de convertir-nos en un producte atractiu pel mercat de la vida: trobar feina, una parella, una casa…
De l’obligació de construir-nos la nostra identitat, la nostra marca, per sobreviure a una vida-mercat, i de la mandra i el rebuig a fer-ho, ens en parlaran el filòsof Eudald Espluga i la periodista i escriptora Júlia Bacardit.
Modera Sira Abenoza
Amb la col·laboració de:
En una distribució social binària com la nostra, la fixació de la identitat a través del gènere ha estat un continu al llarg dels segles. La societat s’ha endreçat i ordenat segons les categories d’home i dona. A cadascuna d’aquestes categories se’ls ha assignat unes característiques, uns drets o uns deures. En quina mesura això parla de qui som? O en realitat parla de la societat, del poder i de la voluntat d’ordenar una realitat que és molt més fluida del que podrien aglutinar dues opcions estanques? Qui decideix qui soc? He de decidir-ho d’una vegada per totes? L’escriptor Pol Guasch i el sociòleg Miquel Missé parlaran de les escletxes d’aquestes cotilles.
Modera Sira Abenoza
Amb la col·laboració de:
El meu clàssic. Cicle de quatre espectacles centrats en autores essencials de la literatura catalana: Mercè Rodoreda, Víctor Català, Montserrat Roig i Maria Mercè Marçal. Cada funció serà una peça única que utilitzarà tres llenguatges per parlar de l’autora i la seva obra: la presentació conceptual del seu univers literari en relació amb la identitat, la lectura de textos i la improvisació musical.
L’obra de Maria-Mercè Marçal és una fita indiscutible dins les lletres catalanes. Entre altres qüestions, Marçal inaugura certes temàtiques específicament femenines en la literatura catalana com ara la maternitat, l’amor entre dones i el càncer de pit, que disposaven de pocs precedents. Dona, de classe treballadora i catalana, Marçal desplega un cosmos d’identitats al que ens acostarem en aquest acte al voltant del cos i de l’elaboració poètica que en fa l’autora. Amb una introducció per part de Caterina Riba i lectura dels seus textos amb l’actriu Paula Malia acompanyada de la improvisació musical de Berta Sala.
«Emmarco amb quatre fustes
un pany de cel i el penjo a la paret.
Jo tinc un nom
i amb guix l’escric a sota.»
Maria Mercè Marçal, Divisa (Bruixa de dol)
Aquest acte forma part del cicle El meu clàssic. Quatre voltes rebels, coorganitzat amb la Institució de les Lletres Catalanes i laperla29.
Entrades no numerades, accés a sala per ordre d’arribada.
