Les idees d’ànima, la transcendència i la connexió amb la divinitat han estat formes de concebre la possibilitat d’una existència eterna. Amador Vega, Teresa Guardans i Jaume Pujol dialogaran entorn al vincle entre la dimensió espiritual de la vida i la idea de la immortalitat. Explorarem com diferents tradicions espirituals i filosòfiques veuen la immortalitat, des de les creences en la reencarnació i la vida després de la mort fins a les nocions de l’eternitat de l’ànima i la realització espiritual.
Teresa Guardans
Filòloga, documentalista i doctora en humanitats. Bibliotecària de professió durant anys, es va incorporar a l’equip de treball del CETR (Centre d’Estudi de les Tradicions de Saviesa) des de la creació d’aquesta institució, l’any 2000, a Barcelona. Ha col·laborat també amb ESADE i amb la Universitat de Barcelona.
Jaume Pujol
Físic, poeta i catedràtic de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa i membre del Grup de Recerca en Enginyeria Òptica. Ha treballat en la recerca d’evidències científiques sobre la vida després de la mort en una aproximació que no partís de cap pressupòsit religiós.
Amador Vega
Doctor en filosofia per l’Albert-Ludwigs-Universität de Friburg de Brisgòvia (Alemanya) i catedràtic d’estètica a la Universitat Pompeu Fabra. Es dedica a l’estudi de la mística occidental i les seves relacions amb l’estètica. És autor, entre d’altres, dels llibres següents: Zen, Mística y Abstracción; Arte y Santidad. Cuatro lecciones de estética apofática… És president de l’Associació d’Amics de la Bibliotheca Mystica et Philosophica de la UPF.
Amb la col·laboració de la Sala Beckett
Ovidi acaba les seves Metamorfosis dient «I, si alguna cosa de cert tenen els vaticinis d’un poeta, en boca de la gent, al llarg de tots els segles, viuré». La creació, l’art i la idea de persistir en el temps han estat la força motriu de molts artistes al llarg de la història, en aquest diàleg amb Oriol Pérez i María Tausiet, explorarem la relació entre la immortalitat i la creació artística, la mitologia i la seva representació en l’art.
Oriol Pérez Treviño
Musicòleg i assagista, dedica la seva activitat a la docència i l’escriptura. Al llarg de la seva trajectòria ha combinat la recerca amb la direcció d’importants projectes del país com ara la Xarxa de Músiques a Catalunya, el Festival de Torroella de Montgrí, el Centre Robert Gerhard, l’Acadèmia 1750 o L’Auditori. Immers, en els darrers anys, en recerques de misticisme, espiritualitat i música, col·labora en diferents institucions acadèmiques i culturals del país.
María Tausiet
Historiadora especialitzada en l’estudi de les creences i pràctiques religioses. És investigadora Doctora Sènior a l’Institut Universitari d’Estudis de la Dona (Universitat de València) i integrant del projecte CIRGEN (Circulating Gender in the Global Enlightenment: Idees, Networks, Agenciïs). Ha investigat principalment el món de la superstició, la màgia, la possessió demoníaca i la bruixeria en la història i la seva representació artística.
Amb la col·laboració de la Sala Beckett
Un espectacle de dibuix i música en directe i, és clar, amb la paraula. Del Casal de Circe anirem a l’Hades sense oblidar-nos de fer el preceptiu sacrifici ritual per a accedir-hi. Més que per conèixer l’oracle de Tirèsias de Tebes, que ja ens l’ha dit el poema, hi baixarem per a recordar certs aspectes de la condició humana, de total actualitat, que els diferents esperits dels morts posen davant els ulls d’Ulisses. I el poema continua posant davant dels nostres. Sortint, tornarem al Casal de Circe per complir amb un compromís inajornable.
Circe acomiada Ulisses en el seu camí cap a l’Hades indicant-li el sacrifici necessari per a convocar els esperits dels morts. En aquest espectacle performatiu acompanyarem l’heroi Ulisses en la seva baixada i tornada de l’inframon passant per la relació sinuosa amb la bruixa Circe. Amb la veu d’Anna Maluquer, la música de Montserrat Isanta i Marc Egea i els dibuixos i projeccions de Joma, reviurem aquest episodi de la immortal Odissea.
Amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya
Aquest discurs de Plató és el text clàssic fonamental sobre la llibertat de pensament; en ell, Plató recrea el discurs que el seu mestre Sòcrates va pronunciar davant els jutges atenesos que el van condemnar a mort, acusat de no honorar els déus de la ciutat i corrompre els joves. Es tracta d’una obra clàssica rellevant perquè ens dóna un profund coneixement de la filosofia i el pensament de Sòcrates, així com de la seva actitud davant de la mort. Plató ens ofereix una visió de l’Atenes clàssica i el seu sistema judicial, i ens acosta a la manera com Sòcrates va influir en els seus contemporanis i en les generacions posteriors de filòsofs.
Amb la veu de Francesc Orella i la música de Rafel Plana, Sòcrates retorna a la vida i defensa la seva posició.
Amb la col·laboració de La Model.
La vida després de la mort i la presència de l’absència dels que ja no hi són han estat grans temes tant de la filosofia occidental com de les cultures ancestrals.
Rokia Koné i Raül Refree es van trobar per primer cop a Banlieues Bleues, a París, per donar forma a un concert basat en la tradició del nord de Mali cantant a la immortalitat i als esperits que conviuen amb nosaltres en totes les coses.
Ana Rujas i Raül Refree coincideixen recentment a La Mesías i es retroben ara fent una performance basada en els textos de les grans místiques de la història europea que van reflexionar sobre la vida i la mort: Inés de la Cruz, Santa Teresa i Hildegarda de Bingen.
Un espectacle sobre com la humanitat ha afrontat la mort mostrant dues visions del món en geografies tan allunyades i tan properes com l’africana i l’europea.
Direcció: Raül Refree
Actriu: Ana Rujas
Veu: Rokia Koné
Música: Raül Refree
Direcció escènica i llums: Andreu Fabregas
Tècnic So: Arnau Hernandez Ledesma
Vestuari Ana Rujas: Leandro Cano
Agraïments: Mario López, Fabra i Coats Centre de Creació i Basílica Santa Maria del Pi
Una serp antiga guarda el lloc. L’ull de la serp és una font oracular i murmuriosa. La serp només té tractes amb pastors a la ventura i ramats suculents. Fins que arriba el déu arquer i li fa la pell. Així, amb el vessament de la sang del monstre i una consegüent purificació, queda fundat l’oracle de Delfos…
Pitó és la versió escènica del poemari homònim escrit per en Guim Valls, un monòleg interpretat per l’actriu Paula Blanco i amb direcció d’en Roger Vila. A partir del mite de la fundació del santuari de Delfos, la història de l’assassinat de Pitó per part d’Apol·lo i l’arrabassament dels seus poders oraculars, l’espectacle reflexiona sobre la relació entre cultura i violència. En un escenari buit i fosc, l’actriu es posarà a la pell de la serp per explicar-nos la seva particular versió del mite.
Actriu PAULA BLANCO
Text GUIM VALLS
Direcció ROGER VILA
Música MARINA HERLOP
Vestuari PAU AULÍ
So PAU MATAS
Il·luminació SÍLVIA VALLS
Producció MUNTSA ROCA
Amb Samantha Hudson, Denise Duncan, Mariana Gallón i Vanesa Freixa. Modera Sira Abenoza
Un escenari amb una taula i cinc veus. Una conversa íntima entre persones que han vist qüestionada la seva identitat, que han hagut de defensar-la o que n’han quedat desposseïts. Cinc punts de vista i vivències ben diferents sobre les identitats i les seves realitats per donar el tret de sortida a aquesta nova edició del festival. Sira Abenoza conduirà un acte que ens ajudarà a reflexionar sobre la possibilitat o la impossibilitat de l’oracle dèlfic: coneix-te a tu mateix.
«Res més intens que el terror a perdre la identitat.»
Alejandra Pizarnik
Col·laboradors:
Entrades no numerades, accés a sala per ordre d’arribada.
Un escenari. Una taula. Sis veus. Una conversa íntima entre persones amb punts de vista i vivències ben diferents sobre la ira, que comparteixen la seva visió i la seva experiència perquè aquesta emoció no ens esclati a les mans, per vehicular-la des del diàleg i la reflexió.
El filòsof Xavier Antich condueix la conversa a partir de referències artístiques i literàries clàssiques que ens aboquen a preguntar-nos: ¿Què és la ira? ¿Podem viure sense ella? ¿Fins on ens pot portar?
Ponents:
Maixabel Lasa. Vídua de Juan María Jáuregui, assassinat en un atemptat terrorista.
Pol Guasch. Escriptor i poeta
Bel Olid. Escriptora, traductora i activista
Esther Páez. Boxadora
José Luis Russo. Ex-pres condemnat per diversos delictes amb violència
Les Metamorfosis d’Ovidi descriuen la creació i la història del món, fent servir com a fonts les tradicions mitològiques de Grècia i Roma. Hi podem llegir uns dos-cents cinquanta relats que dibuixen un món en constant transformació ple de mites sobre les identitats. Una història que parla dels nostres orígens mítics. Durant tres dies llegirem tots els llibres d’aquesta obra cabdal de la literatura occidental. Ens hi acompanyaran actors, traductors, escriptors, i tothom qui vulgui sumar-se al ritual de llegir una gran història en veu alta.
«I, si alguna cosa de cert tenen els vaticinis d’un poeta, en boca de la gent, al llarg de tots els segles, viuré»
Ovidi, Metamorfosis
Vine a participar, t’hi esperem! Entre tots els participants, sortejarem exemplars de l’obra a la col·lecció Bernat Metge Essencial.
La Central del Raval (carrer Elisabets, 6), 2 de novembre
Llibreria Ona (carrer Pau Claris, 94), 3 de novembre
Pati Facultat Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585), 4 de novembre
El meu clàssic. Cicle de quatre espectacles centrats en autores essencials de la literatura catalana: Mercè Rodoreda, Víctor Català, Montserrat Roig i Maria Mercè Marçal. Cada funció serà una peça única que utilitzarà tres llenguatges per parlar de l’autora i la seva obra: la presentació conceptual del seu univers literari en relació amb la identitat, la lectura de textos i la improvisació musical.
La metamorfosi és un tema central en l’obra i en la vida de Mercè Rodoreda. A l’escriptora, la metamorfosi li serveix com una fugida, com un alliberament dels seus personatges. I seva. Quan els personatges de Rodoreda es troben atrapats, es transformen. Quan Rodoreda se sentia atrapada, buscava una manera de transformar-se, el que ella deia «la metamorfosi de l’ànima». En aquesta conferència explorarem les transformacions de Mercè Rodoreda al llarg de la seva vida, i veurem com utilitzava aquest tema als seus textos.
Ho farem amb una introducció a càrrec de Marina Porras i la lectura de textos de l’actriu Nora Navas acompanyada de la improvisació musical de la cantant i trompetista Alba Armengou.
«Címbals bateu, el meu orgull em deixa!
Quina pluja d’amor nodreix l’arrel?
Vençuda i tot, vull ésser jo mateixa,
abella furiosa de sa mel.»
Mercè Rodoreda, Albes i nits
Aquest acte forma part del cicle El meu clàssic. Quatre voltes rebels, coorganitzat amb la Institució de les Lletres Catalanes i laperla29.
Entrades no numerades, accés a sala per ordre d’arribada
