Els mites han estat i són cabdals per als éssers humans. Ens han donat eines per explicar l’inexplicable, ens han il·luminat el món i el misteri, ens han donat força per construir imperis. Com a éssers imaginatius, narratius i històrics que som, necessitem els mites per explicar el món i per explicar-nos a nosaltres mateixos. Ara bé, en el món del mite, la veritat no és una categoria rellevant o central com ho és en el món científic. El mite és vàlid quan funciona, quan mobilitza. No té sentit preguntar-nos si un mite és vertader o fals.
¿És en aquest sentit que cal reivindicar la noció d’identitat? ¿Com a mite que ens mobilitza? ¿El problema de la identitat és que l’hem convertit en una categoria subjecta a la idea de vertader o fals? ¿Com ha evolucionat la idea d’identitat al llarg de la història? ¿Quan apareix com a concepte filosòfic i literari? Resseguim aquest fil amb Sira Abenoza i Raül Garrigasait.
Amb la col·laboració de:
¿Qui o què som els humans? Per primera vegada a la història, ens trobem en un moment on la revolució tècnica i científica sembla tenir la capacitat de modificar de manera artificial la nostra identitat i el futur de l’espècie en conjunt. ¿Cap on ens duran aquests canvis? ¿Ens estem humanitzant o deshumanitzant? ¿Què vol dir ser humà? ¿Ser màquina? ¿Ser Déu? ¿Serem més àngels o més robots? Intentarem respondre a aquestes incògnites amb el filòsof Joan-Carles Mèlich i l’arqueòleg Eudald Carbonell.
Modera Raül Garrigasait
Amb la col·laboració de:
La lluita identitària ha estat una de les banderes de l’evolució de l’extrema dreta en època contemporània. Els nous grups identitaris s’autoerigeixen com a guardians d’una suposada essència comuna. En aquesta exposició fotogràfica de la recerca periodística de Jordi Borràs es podran veure imatges inèdites dels principals moviments de l’extrema dreta a Europa, amb textos de Núria Cadenes i fragments clàssics.
Inauguració el 24 de gener a les 17 h, entrada lliure
Amb la presència del secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió, Oriol Duran i la directora general de Difusió, Eva Pomares. A la inauguració es presentarà l’exposició amb Jordi Borràs, fotògraf de la mostra, i Raül Garrigasait, president de la Casa dels Clàssics.
«Si una impressió dona lloc a la idea del Jo, la impressió ha de continuar sent invariablement la mateixa a través del curs de les nostres vides, ja que se suposa que existeix d’aquesta manera. Però no existeix cap impressió constant i invariable. El dolor i el plaer, la pena i l’alegria, les passions i sensacions se succeeixen les unes a les altres i no poden existir mai a un mateix temps. No podem, doncs, derivar la idea del Jo d’una d’aquestes impressions, i, per conseqüència, no existeix tal idea.»
David Hume, Tractats de la natura humana
Exposició del 24 de gener al 26 de febrer.
Amb la col·laboració:
El meu clàssic. Cicle de quatre espectacles centrats en autores essencials de la literatura catalana: Mercè Rodoreda, Víctor Català, Montserrat Roig i Maria Mercè Marçal. Cada funció serà una peça única que utilitzarà tres llenguatges per parlar de l’autora i la seva obra: la presentació conceptual del seu univers literari en relació amb la identitat, la lectura de textos i la improvisació musical.
CATERINA ALBERT ESCRIU VÍCTOR CATALÀ ESCRIU CATERINA ALBERT
La relació entre realitat i ficció és complicada de gestionar i d’equilibrar, sobretot quan es tracta de representar una vida, amb tota la càrrega d’experiències, memòria, decisions preses o ajornades, ferides i cicatrius, màscares superposades, secrets i de misteri, que actuen activament en la construcció i desconstrucció de qualsevol identitat en relació amb el temps històric que l’emmotlla i la transforma. Si, com en el cas de Víctor Català, aquesta identitat és literàriament i deliberadament construïda, té un component públic, respon a una multiplicitat de noms i arrossega una quantitat gens menyspreable d’interpretacions, el repte és majúscul. Ens endinsarem en aquesta identitat amb una introducció de Mita Casacuberta i la lectura de l’actriu Míriam Iscla acompanyada del violoncel de Marta Roma.
«La consciència no era un pes insuportable, sinó una essència evaporada.»
Víctor Català
Aquest acte forma part del cicle El meu clàssic. Quatre voltes rebels, coorganitzat amb la Institució de les Lletres Catalanes i laperla29.
Entrades no numerades, accés a sala per ordre d’arribada.
En una economia de mercat que acaba convertint-ho tot en mercaderia, sembla que la separació clàssica entre la noció de subjecte i la d’objecte ha estat posada en dubte. Si alguna cosa definia l’ésser humà, tal com l’hem concebut filosòficament al llarg de la història, era la idea que la persona era un subjecte amb dignitat, un fi en si mateix que no podia ser utilitzat només com a mitjà per a altres fins.
Lluny d’això, al segle XXI tota persona és mercaderia engolida pel sistema, consumidor-peó que contribueix a fer que la roda giri, que els béns circulin. I no només això, per sobreviure ens hem de mercantilitzar, hem de convertir-nos en un producte atractiu pel mercat de la vida: trobar feina, una parella, una casa…
De l’obligació de construir-nos la nostra identitat, la nostra marca, per sobreviure a una vida-mercat, i de la mandra i el rebuig a fer-ho, ens en parlaran el filòsof Eudald Espluga i la periodista i escriptora Júlia Bacardit.
Modera Sira Abenoza
Amb la col·laboració de:
En una distribució social binària com la nostra, la fixació de la identitat a través del gènere ha estat un continu al llarg dels segles. La societat s’ha endreçat i ordenat segons les categories d’home i dona. A cadascuna d’aquestes categories se’ls ha assignat unes característiques, uns drets o uns deures. En quina mesura això parla de qui som? O en realitat parla de la societat, del poder i de la voluntat d’ordenar una realitat que és molt més fluida del que podrien aglutinar dues opcions estanques? Qui decideix qui soc? He de decidir-ho d’una vegada per totes? L’escriptor Pol Guasch i el sociòleg Miquel Missé parlaran de les escletxes d’aquestes cotilles.
Modera Sira Abenoza
Amb la col·laboració de:
El meu clàssic. Cicle de quatre espectacles centrats en autores essencials de la literatura catalana: Mercè Rodoreda, Víctor Català, Montserrat Roig i Maria Mercè Marçal. Cada funció serà una peça única que utilitzarà tres llenguatges per parlar de l’autora i la seva obra: la presentació conceptual del seu univers literari en relació amb la identitat, la lectura de textos i la improvisació musical.
L’obra de Maria-Mercè Marçal és una fita indiscutible dins les lletres catalanes. Entre altres qüestions, Marçal inaugura certes temàtiques específicament femenines en la literatura catalana com ara la maternitat, l’amor entre dones i el càncer de pit, que disposaven de pocs precedents. Dona, de classe treballadora i catalana, Marçal desplega un cosmos d’identitats al que ens acostarem en aquest acte al voltant del cos i de l’elaboració poètica que en fa l’autora. Amb una introducció per part de Caterina Riba i lectura dels seus textos amb l’actriu Paula Malia acompanyada de la improvisació musical de Berta Sala.
«Emmarco amb quatre fustes
un pany de cel i el penjo a la paret.
Jo tinc un nom
i amb guix l’escric a sota.»
Maria Mercè Marçal, Divisa (Bruixa de dol)
Aquest acte forma part del cicle El meu clàssic. Quatre voltes rebels, coorganitzat amb la Institució de les Lletres Catalanes i laperla29.
Entrades no numerades, accés a sala per ordre d’arribada.
Al llarg de la història, l’art i l’escriptura han representat les imatges que en cada moment hem tingut de nosaltres mateixos i dels altres. Ha anat plasmant les diferents idees d’identitat vigents en cada moment històric. Amb l’arquitecte i divulgador de l’art Miquel del Pozo i la poeta Mireia Calafell farem un viatge a través d’aquesta història per entendre com la forma en què ens hem representat i la noció d’identitat que hem tingut ha anat mutant i transformant-se. A través de la lectura de poemes i de l’art, veurem com, en certs sentits, la identitat és un mite que hem anat confegint i deconstruint al llarg dels segles.
Modera Raül Garrigasait
Amb la col·laboració de:
Lamentem haver de comunicar-vos que, després de valorar diferents opcions, per motius tècnics i aliens a La Veronal, ens hem vist obligats a anul·lar les funcions d’aquest any del seu espectacle en el marc del Festival Clàssics. Sense el públic el festival no tindria sentit i som conscients de la il·lusió que també vosaltres heu dipositat en aquesta edició. I per això us demanem disculpes per les molèsties que això hagi ocasionat.
Una experiència de catarsi col·lectiva
La història d’Europa està plena de rituals de coreomania: moments en els quals els pobles es convocaven per fer catarsis col·lectives. Us convidem a viure junts el naixement d’un ritual de catarsi col·lectiva. Raül Refree proposa una relectura de la música tradicional de la Puglia: tant del seu vessant més religiós com del ritual pagà de la taranta. Amb veu de Maria Mazzotta, San Paolo di Galatina, és l’inici d’un procés de treball creatiu que neix el 15 de desembre i que al llarg del 2023 anirà explorant una relectura de la tradició musical a través d’un recorregut pels referents literaris de catarsi col·lectiva per col·locar-nos, com a espectadors, al centre de l’experiència catàrtica.
Raül Refree – orgue, guitarra i sintetitzador
Maria Mazzota – veu i tamburino
Vestuari cortesia de Cortana
«Aviat la comarca sencera dansarà,
quan Bacus condueixi els seus festejos
a la muntanya, a la muntanya!
On espera el femení tropell,
lluny dels telers i la filosa, agullonat per Dionís.»
Eurípides, Les bacants
En col·laboració amb laperla29, Encalma i Fabra i Coats – Fàbrica de Creació
Entrades no numerades.
