Aquest discurs de Plató és el text clàssic fonamental sobre la llibertat de pensament; en ell, Plató recrea el discurs que el seu mestre Sòcrates va pronunciar davant els jutges atenesos que el van condemnar a mort, acusat de no honorar els déus de la ciutat i corrompre els joves. Es tracta d’una obra clàssica rellevant perquè ens dóna un profund coneixement de la filosofia i el pensament de Sòcrates, així com de la seva actitud davant de la mort. Plató ens ofereix una visió de l’Atenes clàssica i el seu sistema judicial, i ens acosta a la manera com Sòcrates va influir en els seus contemporanis i en les generacions posteriors de filòsofs.
Amb la veu de Francesc Orella i la música de Rafel Plana, Sòcrates retorna a la vida i defensa la seva posició.
Amb la col·laboració de La Model.
La vida després de la mort i la presència de l’absència dels que ja no hi són han estat grans temes tant de la filosofia occidental com de les cultures ancestrals.
Rokia Koné i Raül Refree es van trobar per primer cop a Banlieues Bleues, a París, per donar forma a un concert basat en la tradició del nord de Mali cantant a la immortalitat i als esperits que conviuen amb nosaltres en totes les coses.
Ana Rujas i Raül Refree coincideixen recentment a La Mesías i es retroben ara fent una performance basada en els textos de les grans místiques de la història europea que van reflexionar sobre la vida i la mort: Inés de la Cruz, Santa Teresa i Hildegarda de Bingen.
Un espectacle sobre com la humanitat ha afrontat la mort mostrant dues visions del món en geografies tan allunyades i tan properes com l’africana i l’europea.
Direcció: Raül Refree
Actriu: Ana Rujas
Veu: Rokia Koné
Música: Raül Refree
Direcció escènica i llums: Andreu Fabregas
Tècnic So: Arnau Hernandez Ledesma
Vestuari Ana Rujas: Leandro Cano
Agraïments: Mario López, Fabra i Coats Centre de Creació i Basílica Santa Maria del Pi
Una serp antiga guarda el lloc. L’ull de la serp és una font oracular i murmuriosa. La serp només té tractes amb pastors a la ventura i ramats suculents. Fins que arriba el déu arquer i li fa la pell. Així, amb el vessament de la sang del monstre i una consegüent purificació, queda fundat l’oracle de Delfos…
Pitó és la versió escènica del poemari homònim escrit per en Guim Valls, un monòleg interpretat per l’actriu Paula Blanco i amb direcció d’en Roger Vila. A partir del mite de la fundació del santuari de Delfos, la història de l’assassinat de Pitó per part d’Apol·lo i l’arrabassament dels seus poders oraculars, l’espectacle reflexiona sobre la relació entre cultura i violència. En un escenari buit i fosc, l’actriu es posarà a la pell de la serp per explicar-nos la seva particular versió del mite.
Actriu PAULA BLANCO
Text GUIM VALLS
Direcció ROGER VILA
Música MARINA HERLOP
Vestuari PAU AULÍ
So PAU MATAS
Il·luminació SÍLVIA VALLS
Producció MUNTSA ROCA
Amb Samantha Hudson, Denise Duncan, Mariana Gallón i Vanesa Freixa. Modera Sira Abenoza
Un escenari amb una taula i cinc veus. Una conversa íntima entre persones que han vist qüestionada la seva identitat, que han hagut de defensar-la o que n’han quedat desposseïts. Cinc punts de vista i vivències ben diferents sobre les identitats i les seves realitats per donar el tret de sortida a aquesta nova edició del festival. Sira Abenoza conduirà un acte que ens ajudarà a reflexionar sobre la possibilitat o la impossibilitat de l’oracle dèlfic: coneix-te a tu mateix.
«Res més intens que el terror a perdre la identitat.»
Alejandra Pizarnik
Col·laboradors:
Entrades no numerades, accés a sala per ordre d’arribada.
Un escenari. Una taula. Sis veus. Una conversa íntima entre persones amb punts de vista i vivències ben diferents sobre la ira, que comparteixen la seva visió i la seva experiència perquè aquesta emoció no ens esclati a les mans, per vehicular-la des del diàleg i la reflexió.
El filòsof Xavier Antich condueix la conversa a partir de referències artístiques i literàries clàssiques que ens aboquen a preguntar-nos: ¿Què és la ira? ¿Podem viure sense ella? ¿Fins on ens pot portar?
Ponents:
Maixabel Lasa. Vídua de Juan María Jáuregui, assassinat en un atemptat terrorista.
Pol Guasch. Escriptor i poeta
Bel Olid. Escriptora, traductora i activista
Esther Páez. Boxadora
José Luis Russo. Ex-pres condemnat per diversos delictes amb violència
Les Metamorfosis d’Ovidi descriuen la creació i la història del món, fent servir com a fonts les tradicions mitològiques de Grècia i Roma. Hi podem llegir uns dos-cents cinquanta relats que dibuixen un món en constant transformació ple de mites sobre les identitats. Una història que parla dels nostres orígens mítics. Durant tres dies llegirem tots els llibres d’aquesta obra cabdal de la literatura occidental. Ens hi acompanyaran actors, traductors, escriptors, i tothom qui vulgui sumar-se al ritual de llegir una gran història en veu alta.
«I, si alguna cosa de cert tenen els vaticinis d’un poeta, en boca de la gent, al llarg de tots els segles, viuré»
Ovidi, Metamorfosis
Vine a participar, t’hi esperem! Entre tots els participants, sortejarem exemplars de l’obra a la col·lecció Bernat Metge Essencial.
La Central del Raval (carrer Elisabets, 6), 2 de novembre
Llibreria Ona (carrer Pau Claris, 94), 3 de novembre
Pati Facultat Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585), 4 de novembre
El meu clàssic. Cicle de quatre espectacles centrats en autores essencials de la literatura catalana: Mercè Rodoreda, Víctor Català, Montserrat Roig i Maria Mercè Marçal. Cada funció serà una peça única que utilitzarà tres llenguatges per parlar de l’autora i la seva obra: la presentació conceptual del seu univers literari en relació amb la identitat, la lectura de textos i la improvisació musical.
La metamorfosi és un tema central en l’obra i en la vida de Mercè Rodoreda. A l’escriptora, la metamorfosi li serveix com una fugida, com un alliberament dels seus personatges. I seva. Quan els personatges de Rodoreda es troben atrapats, es transformen. Quan Rodoreda se sentia atrapada, buscava una manera de transformar-se, el que ella deia “la metamorfosi de l’ànima”. En aquesta conferència explorarem les transformacions de Mercè Rodoreda al llarg de la seva vida, i veurem com utilitzava aquest tema als seus textos.
Ho farem amb una introducció a càrrec de Marina Porras i la lectura de textos de l’actriu Nora Navas acompanyada de la improvisació musical de la cantant i trompetista Alba Armengou.
«Címbals bateu, el meu orgull em deixa!
Quina pluja d’amor nodreix l’arrel?
Vençuda i tot, vull ésser jo mateixa,
abella furiosa de sa mel.»
Mercè Rodoreda, Albes i nits
Aquest acte forma part del cicle El meu clàssic. Quatre voltes rebels, coorganitzat amb la Institució de les Lletres Catalanes i laperla29.
Entrades no numerades, accés a sala per ordre d’arribada
Fa més de quinze segles, al nord d’Àfrica, un home va posar per escrit la seva lluita amb l’orgull i la vanitat, i el descobriment de la fe cristiana. En centenars de pàgines apassionades, va explorar els seus abismes interiors, va atacar la moral del seu temps, va formular preguntes filosòfiques que encara són ben vives. En la posada en escena de la lectura de les Confessions d’Agustí d’Hipona, austera i essencial com el seu pensament, Joan Carreras ens portarà de la infantesa a la maduresa, de la disbauxa a la serenitat, de l’angoixa al repòs en l’absolut.
«Vaig resoldre d’aplicar el meu esperit a les santes Escriptures per veure com eren. I vet aquí que em van semblar indignes de ser comparades amb la dignitat d’un Ciceró.»
Agustí d’Hipona, Confessions
Crèdits:
Text: Agustí d’Hipona
Adaptació: Raül Garrigasait a partir de la traducció de Miquel Dolç
Acompanyament: Sira Abenoza
Intèrpret: Joan Carreras
Producció: Festival Clàssics i Temporada Alta
Entrades no numerades, accés a sala per ordre d’arribada.
Variació, transformació, metamorfosi són vells principis de la creació artística. En aquest espectacle, els experimentarem en els camps de la música i de la poesia.
Amb els violinistes bernat Prat i Maria Florea i l’organista Marc Díaz, avançarem de la cèlebre xacona de Bach a la Xacona avantguardista de Robert Gerhard, passant per la Xacona en Fa major de Pachelbel. I, entre les peces musicals, l’actriu Rosa Renom recitarà poemes de la tradició òrfica —de Rilke, Vinyoli i Bartra— centrats en les nocions de canvi i transcendència. La paraula es farà música i la música tornarà a la paraula.
Programa:
Johann Sebastian Bach, xacona de la Partita BWV 1004 (Bernat Prat, violí)
Johann Pachelbel, xacona en Fa Major P. 42 (Marc Díaz, orgue positiu)
Robert Gerhard, xacona per a violí sol (Maria Florea, violí)
Crèdits:
Intèrprets: Bernat Prat, Marc Díaz, Maria Florea
Recitació: Rosa Renom
Textos: Rainer Maria Rilke (en traduccions d’Alfred Badia i Joan Vinyoli), Joan Vinyoli, Agustí Bartra
«Sempre de nit, confusament,
cremen els mots, neixen imatges;
maduren cels, aurores, platges,
tot es fa símbol transparent.»
Joan Vinyoli
Amb la col·laboració:
Entrades no numerades, accés a sala per ordre d’arribada.
El meu clàssic. Cicle de quatre espectacles centrats en autores essencials de la literatura catalana: Mercè Rodoreda, Víctor Català, Montserrat Roig i Maria Mercè Marçal. Cada funció serà una peça única que utilitzarà tres llenguatges per parlar de l’autora i la seva obra: la presentació conceptual del seu univers literari en relació amb la identitat, la lectura de textos i la improvisació musical.
«Per a una dona, el dubte no vol dir indagació, sinó tot el contrari: vol dir afirmació de la inseguretat amb el seu jo, amb la pròpia identitat. El dubte no et duu al coneixement, sinó a l’afirmació de les cadenes de desconeixement.» Montserrat Roig, escriptora i periodista, explora insistentment en els seus relats i en els seus articles el motiu de la identitat, des de diferents angles i amb la corrua de temes que s’hi imbriquen: la metamorfosi, la resiliència, la mort. Hi pensa com a política feminista, però també com a investigadora preocupada pels límits de la humanitat, per les grandeses de l’home als extrems de la baixesa. Dels camps de concentració i la Leningrad sotmesa al setge nazi al periple vital d’una família burgesa a les acaballes del franquisme, en aquesta sessió resseguirem els viatges periodístics i literaris de Roig per la identitat humana —i, com un corrent subterrani d’aquests viatges que ella lluita per fer aflorar, per la identitat de la dona.
Amb Maria Callís i la lectura de textos per l’actriu Sílvia Bel acompanyada de la veu de la cantant Neus Borrell.
«Només el nom de les coses és innocent.»
Montserrat Roig, Un teló de vellut negre
Aquest acte forma part del cicle El meu clàssic. Quatre voltes rebels, coorganitzat amb la Institució de les Lletres Catalanes i la perla29.
Entrades no numerades, accés a sala per ordre d’arribada.
