La por a l’escàndol va mantenir al calaix durant cinc anys L’Anticrist, maledicció sobre el cristianisme. En aquesta obra controvertida i problemàtica, Friedrich Nietzsche culpa al cristianisme, amb una crítica implacable, de tots els mals del món. Pol López assumeix amb la seva veu i presència aquest discurs radical.
Amb la dramatúrgia de Victoria Spunzberg
Monòleg coproduït amb Temporada Alta.
La por a l’escàndol va mantenir al calaix durant cinc anys L’Anticrist, maledicció sobre el cristianisme. En aquesta obra controvertida i problemàtica, Friedrich Nietzsche culpa al cristianisme, amb una crítica implacable, de tots els mals del món. Pol López assumeix amb la seva veu i presència aquest discurs radical.
Amb la dramatúrgia de Victoria Spunzberg
Monòleg coproduït amb Temporada Alta.
La literatura i el pensament han begut de la idea d’immortalitat des dels seus inicis: des de les antigues epopeies sumèries i gregues fins als vampirs seductors de la literatura moderna, la immortalitat ha tingut moltes cares i encara continua sent una font inesgotable d’inspiració. A través de les pàgines d’aquestes obres intemporals, podem comprendre millor com els autors del passat han abordat aquest tema universal i com les seves paraules continuen essent rellevants avui en dia.
Amb la col·laboració de la Sala Beckett
A partir de la idea del contrast, un dels principis de l’art barroc, oferim un espectacle basat en el diàleg entre dos elements heterogenis: l’epopeia més antiga de la humanitat, el Poema de Gilgamesh, i l’emergència de la música instrumental durant el primer barroc. Gilgamesh és un heroi que busca la immortalitat personal i acaba descobrint que els mortals només podem perdurar a través de les obres. La música que oferim, escrita per dones o anònima, mostra com es va anar formant un estil nou, des de composicions vocals tocades amb instruments fins a peces instrumentals que ja no es poden cantar. Així, redescobrint un patrimoni injustament oblidat, aspirem a mostrar, amb la música i la paraula, allò que perdura de l’experiència humana.
Maddalena Casulana (1544-1590)
Cinta di fior un giorno. Canzone Prima Parte (Il Secondo Libro di Madrigali a Quattro Voci,
1570)
Anònim (S.XVII)
Canzona à 5, No.89 (Partiturbuch Ludwig, 1662)
Maddalena Casulana
Morte Che voi (Il Secondo Libro di Madrigali a Quattro Voci, 1570)
Barbara Strozzi (1619-1677)
Amor, Amor (Il Primo Libro di Madrigali, 1644)
Anònim (S.XVII)
Sonata à 6, No.104 (Partiturbuch Ludwig, 1662)
Barbara Strozzi
Che si può faré, no.6 (Arie, op.8, 1644)
Isabella Leonarda (1620-1704)
Sonata Prima (Sonate Op.16, Bologna, 1693)
Barbara Strozzi
Che si può faré (reprise)
Barbara Strozzi
Serenata con violini. Sinfonia (Arie, op.8, 1644)
Isabella Leonarda (1620-1704)
Sonata Terza, seleccions (Sonate Op.16, Bologna, 1693)
Anònim (S.XVII)
Ciaccona à 3, No.63 (Partiturbuch Ludwig, 1662)
Isabella Leonarda
Sonata Quarta/Duodecima, seleccions (Sonate Op.16, Bologna, 1693)
Anònim (S.XVII, atrib. J. H. Schmelzer/H. I. F. Biber)
Sonata Jucunda, A546/IV:100 (1673)
Inspirat en les històries protagonitzades per figures de dones revolucionàries com ara la poetessa
italiana Gaspara Stampa, la polímata Hildergard von Bingen o el mite de Metis, The Ministers of
Pastime concep aquest programa que busca contar una història que hem llegit i escoltat, però
aquesta vegada partint des de la perspectiva de la dona creadora. El programa es compon d’obres
vocals de les compositores Maddalena Casulana (1544-1590), Barbara Strozzi (1619-1677),
adaptades per a grup instrumental, juntament amb extractes de sonates instrumentals d’Isabella
Leonarda (1620-1704) i altres sonates instrumentals anònimes del segle XVII.
Programa: ‘Gilgamesh i l’anonimat immortal’
Intèrprets: MINISTERS OF PASTIME Alaia Ferran, viola barroca; Alberto Jara, contrabaix barroc-Violone; Ignacio Ramal, violí barroc; Ángela Moro, violí barroc; Guillermo Turina, violoncel barroc; Sara Balasch, violí barroc; Marc de la Linde, viola de gamba; Joan Seguí, orgue-clave; Jeremy Nastasi, tiorba
Recitació: Laura Aubert
Textos: Gilgamesh
Amb la col·laboració de les Joventuts Musicals de Catalunya
¿Podria ser que, a través de la ciència i la innovació, estiguem més a prop de la immortalitat del que mai haguéssim imaginat? Si acceptem la hipòtesi que la immortalitat és possible, ens hem de preguntar, ¿és desitjable? En aquest diàleg entre Begoña Roman i Luis Estrada, explorarem les opcions, les complexitats i els dilemes ètics que sorgeixen quan considerem la possibilitat de viure indefinidament.
Begoña Roman
Doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona i professora de la mateixa Facultat. És membre del grup consolidat d’investigació «Aporia: Filosofia contemporània, Ètica i Política». És presidenta del Comitè d’ètica de Serveis Socials de Catalunya i vocal del Comitè de Bioètica de Catalunya. El seu àmbit d’especialització és l’ètica aplicada a entorns professionals i organizatius, àmbits en els quals imparteix docència universitària i formació en institucions.
Luis Estrada
Neurofisiòleg clínic per la Universitat de Barcelona i enginyer tècnic en telecomunicacions per la Escuela Universitaria de Ingeniería Técnica de Telecomunicaciones de Madrid. Cap de la Secció de Neurofisiologia de l’Hospital Joan XXIII i professor associat de la Universitat de Barcelona, actualment és assessor de crionica.org i de la Sociedad Criónica, tot esdevenint un dels catalans que aposten per aquesta tècnica per allargar la vida més enllà de la mort clínica.
Amb la col·laboració de la Sala Beckett
Jueva, revolucionària, mística, radical. La filòsofa francesa Simone Weil sempre va ser una personalitat difícil de copsar des de l’ortodòxia. La gran actriu Míriam Iscla ofereix la seva veu a una acurada selecció del pensament d’una dona extraordinària que algú va anomenar “la filòsofa de la compassió”.
“Partim com a voluntaris, amb idees de sacrifici, i ens fiquem en una guerra que sembla de mercenaris, en la qual sobra la crueltat i falta la consideració deguda a l’enemic”.
Simone Weil, Carta a Georges Bernanos
Veu de Míriam Iscla, dramaturgia d’Anna Punsoda
Coorganitzat amb Temporada Alta i amb la col·laboració de l’Hospital de Campanya Santa Anna
Les noves tecnologies han obert portes a la idea de la immortalitat que fins fa ben poc eren impossibles d’imaginar: la intel·ligència artificial, la criogènia, la regeneració cel·lular i altres avenços tecnològics estan canviant la manera en què concebem els límits de la nostra existència. En aquest diàleg entre Ramon López de Mántaras i Ginés Morata reflexionarem les relacions cada vegada més complexes entre la tecnologia i la possibilitat d’aconseguir una forma d’immortalitat. Modera Aina Tur.
Ramon López de Mántaras
Doctor en física aplicada. Professor de recerca de l’Institut d’Investigació en intel·ligència artificial (IIIA-CSIC) i pioner en l’estudi d’aquest àmbit a l’estat. Membre del comitè de redacció de més de 20 revistes internacionals i membre de comitès científics en més de 250 congressos relacionats amb la intel·ligència artificial. Actualment investiga en raonament i aprenentatge basat en casos, en robots autònoms capaços d’aprendre interactuant amb el seu entorn físic i en intel·ligència artificial aplicada a la música.
Ginés Morata
Biòleg espanyol, científic del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). La seva carrera se centra en l’especialitat de biologia del desenvolupament, concretament en l’estudi de l’arquitectura biològica de la mosca Drosophila melanogaster. Mitjançant l’estudi genètic d’aquesta espècie intenta estudiar la regeneració d’òrgans en humans pel tractament dels càncers i l’envelliment humà. L’any 2007 fou guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica.
Aina Tur Seguí
Directora, dramaturga i gestora cultural balear. Ha desenvolupat la seva carrera professional fonamentalment a Barcelona, encara que també ha estat present a l’escena de les Illes Balears, Madrid, França i Alemanya.
Amb la col·laboració de la Sala Beckett
Les idees d’ànima, la transcendència i la connexió amb la divinitat han estat formes de concebre la possibilitat d’una existència eterna. Amador Vega, Teresa Guardans i Jaume Pujol dialogaran entorn al vincle entre la dimensió espiritual de la vida i la idea de la immortalitat. Explorarem com diferents tradicions espirituals i filosòfiques veuen la immortalitat, des de les creences en la reencarnació i la vida després de la mort fins a les nocions de l’eternitat de l’ànima i la realització espiritual.
Teresa Guardans
Filòloga, documentalista i doctora en humanitats. Bibliotecària de professió durant anys, es va incorporar a l’equip de treball del CETR (Centre d’Estudi de les Tradicions de Saviesa) des de la creació d’aquesta institució, l’any 2000, a Barcelona. Ha col·laborat també amb ESADE i amb la Universitat de Barcelona.
Jaume Pujol
Físic, poeta i catedràtic de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa i membre del Grup de Recerca en Enginyeria Òptica. Ha treballat en la recerca d’evidències científiques sobre la vida després de la mort en una aproximació que no partís de cap pressupòsit religiós.
Amador Vega
Doctor en filosofia per l’Albert-Ludwigs-Universität de Friburg de Brisgòvia (Alemanya) i catedràtic d’estètica a la Universitat Pompeu Fabra. Es dedica a l’estudi de la mística occidental i les seves relacions amb l’estètica. És autor, entre d’altres, dels llibres següents: Zen, Mística y Abstracción; Arte y Santidad. Cuatro lecciones de estética apofática… És president de l’Associació d’Amics de la Bibliotheca Mystica et Philosophica de la UPF.
Amb la col·laboració de la Sala Beckett
Ovidi acaba les seves Metamorfosis dient «I, si alguna cosa de cert tenen els vaticinis d’un poeta, en boca de la gent, al llarg de tots els segles, viuré». La creació, l’art i la idea de persistir en el temps han estat la força motriu de molts artistes al llarg de la història, en aquest diàleg amb Oriol Pérez i María Tausiet, explorarem la relació entre la immortalitat i la creació artística, la mitologia i la seva representació en l’art.
Oriol Pérez Treviño
Musicòleg i assagista, dedica la seva activitat a la docència i l’escriptura. Al llarg de la seva trajectòria ha combinat la recerca amb la direcció d’importants projectes del país com ara la Xarxa de Músiques a Catalunya, el Festival de Torroella de Montgrí, el Centre Robert Gerhard, l’Acadèmia 1750 o L’Auditori. Immers, en els darrers anys, en recerques de misticisme, espiritualitat i música, col·labora en diferents institucions acadèmiques i culturals del país.
María Tausiet
Historiadora especialitzada en l’estudi de les creences i pràctiques religioses. És investigadora Doctora Sènior a l’Institut Universitari d’Estudis de la Dona (Universitat de València) i integrant del projecte CIRGEN (Circulating Gender in the Global Enlightenment: Idees, Networks, Agenciïs). Ha investigat principalment el món de la superstició, la màgia, la possessió demoníaca i la bruixeria en la història i la seva representació artística.
Amb la col·laboració de la Sala Beckett
Un espectacle de dibuix i música en directe i, és clar, amb la paraula. Del Casal de Circe anirem a l’Hades sense oblidar-nos de fer el preceptiu sacrifici ritual per a accedir-hi. Més que per conèixer l’oracle de Tirèsias de Tebes, que ja ens l’ha dit el poema, hi baixarem per a recordar certs aspectes de la condició humana, de total actualitat, que els diferents esperits dels morts posen davant els ulls d’Ulisses. I el poema continua posant davant dels nostres. Sortint, tornarem al Casal de Circe per complir amb un compromís inajornable.
Circe acomiada Ulisses en el seu camí cap a l’Hades indicant-li el sacrifici necessari per a convocar els esperits dels morts. En aquest espectacle performatiu acompanyarem l’heroi Ulisses en la seva baixada i tornada de l’inframon passant per la relació sinuosa amb la bruixa Circe. Amb la veu d’Anna Maluquer, la música de Montserrat Isanta i Marc Egea i els dibuixos i projeccions de Joma, reviurem aquest episodi de la immortal Odissea.
Amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya