Arxius: Activitats

12 de novembre a les 19h

Sala Beckett

3€ general, gratuït per als personatges de la Beckett

 

«Robinson Crusoe no és, com s’ha dit tantes vegades, un relat de supervivència. És molt més, moltíssim més que això. Crusoe no lluita per sobreviure, lluita per viure. Vet aquí. Aquest és el triomf real de la cultura sobre la natura.» Així presenta Albert Sánchez Piñol aquesta obra de Daniel Defoe, clàssic fundacional de la novel·la anglesa, i aquest personatge literari que, com el Quixot o com Odisseu, ja forma part de l’imaginari occidental. En el relat de Robinson no llegim només sobre una vida, sinó sobre la vida en tots els seus aspectes. Amb aquesta conversa entre l’escriptor Albert Sánchez Piñol i Roger Aluja, ens traslladem a la cabana de Robinson per parar atenció a la tensió entre civilització i món natural en què es construeix i s’habita la cultura.

 

Albert Sánchez Piñol

Escriptor, antropòleg i africanista, membre del Centre d’Estudis Africans. Autor d’assaig i ficció, les seves novel·les, entre les quals destaquen La pell freda (2002), Pandora al Congo (2005) i la novel·la històrica Victus (2012), han rebut un ampli reconeixement, amb premis i adaptacions cinematogràfiques. És un dels escriptors catalans més traduïts a altres llengües. Ha col·laborat també en l’elaboració d’enciclopèdies i amb diversos mitjans de comunicació.

 

Roger Aluja

Editor de La Casa dels Clàssics i professor de llengua i literatura gregues a la Universitat de Barcelona. És llicenciat en Filologia Clàssica i Filologia Catalana, i doctor en Filologia Grega amb una tesi dedicada al cant XI de l’Odissea (Premi Eduard Valentí de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics). La seva recerca s’ha centrat especialment en la poesia grega d’època arcaica, i més concretament en els poemes homèrics. Ha traduït L’elogi de la calvície de Sinesi de Cirene i la poesia fragmentària de Cal·lí i Tirteu.

 

Cicle de diàlegs

Quatre converses amb escriptors, poetes i experts en literatura ens acosten a una selecció de clàssics antics i moderns que ens parlen de la relació entre la humanitat i la natura a través del llenguatge, la cultura i els sabers humans. De Frankenstein a l’Odissea homèrica, passant per Robinson Crusoe i l’obra d’Ursula K. Le Guin, parlem amb Blanca Llum Vidal, Albert Sánchez Piñol, Inés Macpherson i Borja Bagunyà sobre les moltes cares de la natura en la literatura. Hi conversaran Sira Abenoza i Roger Aluja, de La Casa dels Clàssics.

Lectura poètica

15 de novembre a les 19h

Dipòsit de les Aigües (Universitat Pompeu Fabra)

6€

 

«Som, simplement, davant l’aigua que bateja la terra i la terra que s’en­conca i es deixa verbalitzar.»

 L’Escrita és un riu de fort pendent que neix als estanys de Sant Maurici i de Peguera. Amb aquesta lliçó dedicada al Dipòsit de les Aigües de la Universitat Pompeu Fabra, l’artista Perejaume ofereix a l’antiga torre d’aigües modernista un text creat específicament per a l’ocasió, en què aigua i lletra, riu i escriptura, espai i llibres es pensen plegats. Acompanyat per Sílvia Bel, Arnau Obiols, Neus Borrell i Sergi Castellà, l’artista reflexiona sobre els fenòmens d’escriure i de dipositar un llibre en una biblioteca, i sobre com l’aigua, la natura, es deixa escriure en la terra o s’escriu a si mateixa.

Text original: Perejaume
Interpretació: Perejaume, Sílvia Bel, Neus Borrell, Sergi Castellà, Arnau Obiols
Organització: Elizabeth S. Coles, Amador Vega, Sergi Castellà
Suport tècnic: Justí Torn (La Factoria)

 

Perejaume

Artista i poeta guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Visuals (2005) i el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (2006), entre altres reconeixements. Va estudiar Història de l’Art a la Universitat de Barcelona i va iniciar-se com autor durant la dècada del 1970. Ha col·laborat amb autors com Joan Brossa i ha exposat a la Fundació Joan Miró, Espai 13, el MACBA i el MNAC, entre d’altres, així com a museus de Madrid, França i els Estats Units. Les avantguardes, el paisatge i la cultura catalana són eixos centrals de la seva obra, que va més enllà de l’àmbit purament pictòric i que inclou poesia, assaig i crítica.

 

Sílvia Bel

Actriu de teatre, cinema i televisió, que ha rebut el Premi Serra d’Or (2006) i el Premi Memorial Margarida Xirgu (2012), entre altres reconeixements. Ha actuat als principals teatres catalans, i ha col·laborat amb músics com Lluís Llach i Jordi Savall en concerts poeticomusicals. Actualment compagina la seva feina com a actriu amb col·laboracions literàries.

 

Arnau Obiols

Músic pirinenc format a la Universitat de Barcelona, el Taller de Músics i l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) en bateria jazz i magisteri musical. Està especialitzat en la música d’arrel i l’experimentació musical. La seva obra està vinculada amb la tradició i l’entorn, i especialment amb els Pirineus.

 

Neus Borrell

Cantant, autora de col·laboracions amb diversos músics catalans i d’obres en solitari a piano i veu. Les seves creacions sovint es vinculen amb autors clàssics de la literatura catalana, i ha treballat amb Perejaume en més d’una ocasió.

 

Sergi Castellà

Doctor en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, amb una tesi sobre el diàleg entre poesia i filosofia a partir de la relació entre Ramon Llull i J. V. Foix. Membre del Centre d’Estètica, Religió i Cultura Contemporània de la UPF i organitzador, amb Elizabeth Sarah Coles i Amador Vega, del cicle Performing the Lecture.

19 de novembre a les 19h

Sala Beckett

3€ general, gratuït per als personatges de la Beckett

La natura i la manera com ens hi relacionem són presents al llarg de l’obra de Le Guin, però especialment en El nom del món és bosc, una novel·la que tracta temes com l’ecologia, el colonialisme i l’horror de la guerra, i on el món i el bosc són la mateixa cosa. Els canvis en l’entorn són també canvis en la nostra forma de viure. El nostre llenguatge i la nostra visió del que ens envolta es conformen l’un a l’altre. La destrucció de la natura és la destrucció del món i de la vida. Sira Abenoza i Inés Macpherson, escriptora llicenciada en filosofia, conversaran sobre les contradiccions d’aquestes formes de vida vinculades a la natura en una obra on el diàleg és la clau de la supervivència.

 

Inés Macpherson

Escriptora, correctora i redactora, llicenciada en Filosofia i postgrau en Gestió Cultural. Es dedica a la narració oral, la ciència ficció i la fantasia, i com a escriptora ha publicat novel·les com Els fils del mar (Specula, 2023), i contes i antologies. Condueix diversos clubs de lectura i és professora a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

 

Sira Abenoza 

Directora del Festival Clàssics i de La Casa dels Clàssics. Doctora en Filosofia. És professora del Departament de Societat, Política i Sostenibilitat d’ESADE i directora del Programa Vicens Vives, així com fundadora de l’Institute for Socratic Dialogue, una fundació que utilitza el diàleg socràtic com a eina d’inclusió i de promoció de la justícia.

 

Cicle de diàlegs

Quatre converses amb escriptors, poetes i experts en literatura ens acosten a una selecció de clàssics antics i moderns que ens parlen de la relació entre la humanitat i la natura a través del llenguatge, la cultura i els sabers humans. De Frankenstein a l’Odissea homèrica, passant per Robinson Crusoe i l’obra d’Ursula K. Le Guin, parlem amb Blanca Llum Vidal, Albert Sánchez Piñol, Inés Macpherson i Borja Bagunyà sobre les moltes cares de la natura en la literatura. Hi conversaran Sira Abenoza i Roger Aluja, de La Casa dels Clàssics.

23 de novembre a les 19h

La Capella

19 h Tacte extrem
Conferència performativa amb Alexandra Laudo

20.15 h Com les fulles…
Concert-recital amb Joana Gomila i Maria Callís a les 20h.

Activitat gratuïta (cal reservar entrada)

«Com les fulles
 que a vegades encenen les seves flames verdes i la terra les nodreix
i a vegades les apaga.»

(Memorial, Alice Oswald)

 

 

Conferència performativa amb Alexandra Laudo a les 19h:

Tacte extrem

Després d’una residència a Empúries amb la mateixa Alice Oswald, Alexandra Laudo ens proposa una relectura performativa del poema Memorial de la poeta anglesa. Mitjançant un relat constel·latiu i fragmentari, compartirà reflexions sorgides de la lectura de Memorial. La seva autora el descriu com una traducció de la Ilíada que presenta el poema grec com un cementiri oral. Laudo s’interessa per aquesta idea i, fent ús de referències teòriques i visuals de procedència diversa, reflexiona sobre certes formes culturals d’apropar-nos al que és mort.

 

 

Concert-recital amb Joana Gomila i Maria Callís a les 20h.

 

A continuació, inspirades en el poema Memorial d’Alice Oswald, la música i veu de la cantant Joana Gomila i la declamació de Maria Callís, protagonitzen aquest concert-recital que ens acosta al món de la Ilíada i de la poeta anglesa.

Després de compartir residència artística a Empúries amb la mateixa Alice Oswald, Joana Gomila i Maria Callís ens presenten la seva creació a partir de Memorial —un poema que despulla la Ilíada de tot el que no sigui el record dels guerrers caiguts i les comparacions amb la natura— i del diàleg amb l’autora. Carregat de metàfores que ens confronten amb el cos i l’humà com un element més de la natura, el concert ens transportarà al món homèric i dels guerrers dit amb veu de dones.  

L’obra d’Alice Oswald, un cant pels morts de la Guerra de Troia, ens trasllada a l’atmosfera de la Ilíada, amb els seus morts, les seves gestes i les seves comparacions. La traducció que Jaume Coll Mariné va fer del poema d’Oswald va guanyar el 16è premi Jordi Domènech de traducció de poesia. En aquest acte que omple La Capella de la música de Joana Gomila i la veu de Maria Callís endinsaran el públic a una nova mirada del clàssic homèric.

 

Concert i recital: Joana Gomila i Maria Callís
Música: Joana Gomila
Conferència performativa: Alexandra Laudo
Autora de Memorial: Alice Oswald
Traducció: Jaume Coll Mariné

 

Joana Gomila
Cantant, compositora i intèrpret mallorquina, considerada impulsora del nou folk balear. La seva música conjuga les tonades agrícoles de la tradició balear amb lletres actuals. El 2014 va graduar-se en cant jazz al Conservatori Superior del Liceu i al Souza Lima de Brasil i és també llicenciada en Història de l’Art. Ha participat en espectacles de dansa i de circ, i el 2016 va esdevenir referent de la música d’arrel als Països Catalans amb Folk souvenir, disc que combina tradició i modernitat.

Maria Callís
Poeta, traductora i editora. Llicenciada en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona, va ser guardonada el 2004 amb el Premi Amadeu Oller pel poemari Jonàs, i el 2016 amb el Premi Carles Riba per La ciutat cansada. La seva obra entronca tant amb la poesia catalana avantguardista del segle XX com amb les reivindicacions socials del present. Alguns dels seus poemes compten amb versions musicades per Sílvia Pérez Cruz i Manel, entre altres grups i cantautors catalans.

Alexandra Laudo
Comissària d’art independent. Llicenciada en Humanitats i màster en Gestió Cultural per la Universitat Pompeu Fabra, compta amb una llarga trajectòria curatorial. Com a comissària experta en arts visuals i performatives, treballa el lloc de la narració i la vivència del temps, així com els binomis llum-foscor o productivitat-descans en la producció artística actual. Al llarg de la seva trajectòria ha col·laborat amb projectes internacionals i amb entitats catalanes, com la Fundació Joan Miró o el CaixaForum.

 

Coproducció: La Casa dels Clàssics, Institut Ramon Llull i La Capella.

Amb la col·laboració d’Alice Oswald.

26 de novembre a les 19h

Sala Beckett

3€ general, gratuït per als personatges de la Beckett

«Conta’m, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim
errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre;
de molts pobles veié les ciutats, l’esperit va conèixer»
(Odissea, traducció de Carles Riba)

 

L’aventura del retorn a casa d’Ulisses el porta a conèixer l’esperit de molts pobles. Passa per moltes illes habitades per homes i dones de llegenda i criatures mitològiques, per un mar hostil i fins i tot pel món dels morts. Les onades destructives també són el camí de l’heroi. Com ho seran indrets on la natura dona fruit sense cap mà humana que maldi per cultivar-la i on hi trobarà monstres com el ciclop. L’Odissea és una obra on cada personatge i cada element de la natura té moltes cares, començant pel mateix Ulisses. Roger Aluja i Borja Bagunyà, escriptor i doctor en Teoria de la literatura, conversaran sobre les moltes cares de la natura i de la cultura en el clàssic fundacional dels viatges d’aventures.

 

Borja Bagunyà

Escriptor i doctor en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona. És també fundador i director de l’Escola Bloom i editor de la revista Carn de Cap. La seva obra de novel·la i d’assaig ha rebut nombrosos reconeixements i premis literaris, i la seva primera novel·la, Els angles morts, ha estat traduïda al castellà. 

 

Roger Aluja

Editor de La Casa dels Clàssics i professor de llengua i literatura gregues a la Universitat de Barcelona. És llicenciat en Filologia Clàssica i Filologia Catalana, i doctor en Filologia Grega amb una tesi dedicada al cant XI de l’Odissea (Premi Eduard Valentí de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics). La seva recerca s’ha centrat especialment en la poesia grega d’època arcaica, i més concretament en els poemes homèrics. Ha traduït L’elogi de la calvície de Sinesi de Cirene i la poesia fragmentària de Cal·lí i Tirteu.

 

Cicle de diàlegs

Quatre converses amb escriptors, poetes i experts en literatura ens acosten a una selecció de clàssics antics i moderns que ens parlen de la relació entre la humanitat i la natura a través del llenguatge, la cultura i els sabers humans. De Frankenstein a l’Odissea homèrica, passant per Robinson Crusoe i l’obra d’Ursula K. Le Guin, parlem amb Blanca Llum Vidal, Albert Sánchez Piñol, Inés Macpherson i Borja Bagunyà sobre les moltes cares de la natura en la literatura. Hi conversaran Sira Abenoza i Roger Aluja, de La Casa dels Clàssics.

Cicle d’espectacles literaris

Dimarts 17 de desembre a les 19h

Teatre Nacional de Catalunya

Activitat gratuïta

 

Poeta fundacional, figura clau de la Renaixença i autor d’una obra pionera, Jacint Verdaguer troba en la natura un element importantíssim per articular la seva poesia. En ple procés de construcció nacional, cel i terra, onades i muntanyes, són essencials al caràcter interior de la pàtria literària i per a la seva obertura a la cultura i a les tradicions mediterrànies. En la natura de Verdaguer, amb els Pirineus com a escenari privilegiat, hi batega la sensibilitat romàntica que reviu la grandesa dels mites en la infinitud del món i de la divinitat. Aquesta força poètica torna a la vida amb les explicacions de Maria Sevilla, la veu d’Albert Prat i la música de Roger Mas en directe.

Direcció: Ferran Dordal
Text: Maria Sevilla
Intèrpret: Albert Prat
Música: Roger Mas

 

Maria Sevilla

Poeta, investigadora de la literatura i docent a la Universitat de Barcelona. És una de les tres programadores del cicle de poesia de l’Horiginal. Ha publicat diverses obres poètiques i una obra d’assaig, No desitjaràs els béns del proïsme (2024), que reflexiona sobre els excessos del capitalisme actual a través d’autors com Jacint Verdaguer. 

Albert Prat

Actor de teatre, cinema i televisió, amb més de vint anys damunt dels escenaris. Es va formar al Col·legi del Teatre a Barcelona i ha col·laborat amb nombrosos teatres, com el Teatre Lliure, i productores de televisió com 3Cat. És cofundador de la companyia de teatre La Ruta 40.

Roger Mas

Cantautor àmpliament reconegut, guardonat amb més d’una vintena de premis i que ha actuat en països d’arreu del món. El seu estil musical està inspirat en tres pilars: les músiques modernes, la música tradicional i d’arrel, i els sons ancestrals del món. Les seves lletres paren atenció tant al parlar popular com a la llengua literària. Ha estat considerat (per Mingus B. Formentor) «la veu més bonica que ha donat mai la cançó catalana».

Ferran Dordal

Ferran Dordal és llicenciat en Humanitats i en Art Dramàtic. Ha treballat de director, dramaturg i intèrpret des de l’any 2004 en col·laboració amb el Temporada Alta, el Teatre Lliure, el Festival Grec i la Sala Beckett, entre d’altres. Des del 2016 és professor del departament de dramatúrgia de l’Institut del Teatre. Durant els últims anys ha rebut, entre d’altres reconeixements, el Premi de la crítica a la millor dramatúrgia per El quadern daurat (2020).

 

Cicle organitzat amb la Institució de les Lletres Catalanes i el Teatre Nacional de Catalunya

Amb el cicle El meu clàssic ens acostem a autors essencials de la literatura catalana a través de nous llenguatges. Enguany, el cicle de quatre sessions està dirigit per Ferran Dordal i se centra en autors que, de diferents maneres, han escrit a propòsit de la natura: Aurora Bertrana, Vicent Andrés Estellés, Joana Raspall i Jacint Verdaguer. Cada funció serà una peça única que parlarà de l’autor i de la seva obra en tres llenguatges: la presentació conceptual del seu univers literari en relació amb la natura, la lectura de textos seus i la improvisació musical.

4 de desembre a les 19h

CCCB

20€

 

Les filles de Lilit és una narració corpòria que explora les arrels del discurs delirant, misogin i assassí sobre les bruixes, i la construcció d’aquest imaginari col·lectiu per combatre la por que feien (fan?) les dones. Un recorregut per les empremtes mentals i físiques en els cossos de les dones que han dit: “no”. Quatre solos de quatre dones esgarriades: Lilit, Medea, la Bruixa i Orlando.

Quatre noves composicions musicals confegides a partir de textos d’Eurípides, Ben Sira, dos inquisidors dominics i Virginia Woolf. Un conjur per expiar les mortes. Un crit que clama: si us fem por, és problema vostre. Totes venim de Lilit.

L’espectacle, a partir d’una selecció de textos clàssics sobre la natura i les bruixes concebuda per Carlota Gurt, és un quadríptic de dansa amb música de la Barcelona Art Orchestra i quatre solos de dansa de Sol Picó, Raquel Gualtero, Sonia Gomez i Anna Hierro.

 

Curadoria de textos: Carlota Gurt
Direcció escènica: Sol Picó
Composicions musicals: Lluís Vidal, Joan Vidal, Lluc Casares i Néstor Giménez.
Ballarines: Sol Picó, Anna Hierro, Raquel Gualtero, Sònia Gómez.
Producció: Dansàneu, Festival Clàssics, CCCB
Intèrprets: Barcelona Art Orchestra

 

Carlota Gurt

Traductora i escriptora, llicenciada en Traducció i Interpretació per la UVIC, en Humanitats, Empresarials i Estudis de l’Àsia Oriental per la UOC, i en Comunicació Audiovisual per la UAB. Ha treballat en l’àmbit de les arts escèniques com a cap de producció i ajudant de direcció de La Fura dels Baus, i com a cap de producció al Temporada Alta. El seu recull de contes Cavalcarem tota la nit va guanyar el Premi Mercè Rodoreda l’any 2019.

 

Sol Picó

Ballarina i coreògrafa de dansa contemporània amb projecció mundial, i guardonada amb més d’una vintena de premis, entre els quals la Creu de Sant Jordi i deu Premis MAX. El seu estil fusiona la dansa espanyola i clàssica amb la contemporània, bases folklòriques, la cultura popular i les seves arrels valencianes. Amb espectacles de sala i de carrer, reflexius i festius, també ha col·laborat amb directors i companyies de teatre, i és la fundadora de la seva pròpia companyia de dansa contemporània i de l’escola de dansa La Piconera.

 

Raquel Gualtero

Ballarina i coreògrafa graduada en dansa contemporània a l’escola Hoogeschool voor de Kunstenen d’Àmsterdam. Ha treballat internacionalment amb companyies escoceses, italianes, angleses i austríaques, a més de col·laborar amb directors de l’escena catalana. La seva obra Persona va guanyar el premi Injuve 2011 a la creació jove.

 

Sonia Gómez

Ballarina, performer i coreògrafa formada en Dansa contemporània i Coreografia a l’Institut del Teatre i al centre P.A.R.T.S. de Brussel·les, premiada en diverses ocasions. Treballa en projectes sobre la construcció identitària i les impostures socials a través de l’art, el cos i la performance. Ha col·laborat, entre d’altres, amb La Fura dels Baus.

 

Anna Hierro

Ballarina formada a Tortosa i a l’Institut del Teatre de Barcelona, i que compagina la seva activitat en el món de la dansa amb la docència i la maternitat. Treballa amb la companyia La Veronal i reivindica una major presència dels espectacles de dansa i música en la programació cultural catalana.

 

Barcelona Art Orchestra

Iniciativa de Lluís Vidal, Néstor Giménez, Lluc Casares i Joan Vidal, que neix per ocupar un espai fins ara buit dins l’escena musical catalana: una formació estable i de treball continuat que combini estils diferents en el panorama del jazz i que ofereix interpretacions que, a partir del jazz i la música de cambra, exploren diversos gèneres musicals amb la col·laboració de músics d’alt nivell i d’altres disciplines artístiques com el teatre, la dansa o la poesia.

7 de desembre a les 12h

Jardí Botànic

12€

 

«Vaig anar al bosc perquè volia viure a consciència, fer front només als fets essencials de la vida i mirar si podia aprendre el que la vida m’havia d’ensenyar; per no descobrir, a l’hora de la mort, que no havia viscut.»

Carlos Cuevas ens descriu, en aquesta lectura dramatitzada, l’experiència i reflexions del filòsof estatunidenc H. D. Thoreau (1817-1862), que va passar dos anys en una cabana que va construir ell mateix a la vora d’un llac de Massachusetts. Els seus textos Walden, o la vida al bosc i Caminar són utopies sobre la possibilitat de viure plenament i aprendre el que realment pot ensenyar la vida. Dues obres que abracen la natura com a mestra i que promouen la llibertat i l’autosuficiència com a via cap a la veritable satisfacció personal.

La reflexió sobre la naturalesa i l’estat salvatge, sobre la llibertat que comporta la vida autosuficient i la influència tant del transcendentalisme com de certes filosofies orientals, s’incardinen en uns textos que han fet de far a generacions tan allunyades del segle XIX com la generació beat.

La lectura s’articula al voltant de fragments literals del seu clàssic Walden o la vida als boscos, així com de l’obra Caminar, adaptats per Marina Espasa i que prenen vida amb la veu de l’actor Carlos Cuevas.

Intèrpret: Carlos Cuevas
Adaptació: Marina Espasa
Traducció: Anna Turró (Walden); Marina Espasa (Caminar)
Direcció: Glòria Balañà
Coproducció: Festival Clàssics i Temporada Alta

 

Carlos Cuevas

Actor de cinema, teatre i sèries de televisió. Va començar a actuar amb cinc anys i va debutar l’any 2002. És especialment conegut pel seu paper en diferents sèries catalanes, com a Biel Delmàs a Vendelplà i com a Pol Rubio a Merlí. Ha actuat al TNC, entre d’altres escenaris, en pel·lícules espanyoles i en produccions de Netflix, i ha cursat Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona.

 

Marina Espasa

Filòloga, escriptora, guionista, traductora i periodista cultural. És professora a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, programa activitats a la Llibreria Finestres i ha col·laborat amb múltiples mitjans audiovisuals. Entre el 2016 i 2019 va coordinar el programa Barcelona Ciutat de la Literatura. Ha publicat dues novel·les i traduccions d’autors diversos, entre els quals es troba Thoreau.

 

Glòria Balañà

Directora escènica i dramaturga. És llicenciada en Art Dramàtic en l’Institut del Teatre de Barcelona, i Màster en Estudis Teatrals per la UAB, la UPF i l’Institut del Teatre. Des de 2012 és professora de dramatúrgia i direcció a l’Institut del Teatre. Fa pocs anys va ser premiada per l’Ajuntament de Barcelona pel projecte Els ossos de Montaigne (2021).

 

22 de desembre a les 12h

Jardí Botànic

12€

 

«Vaig anar al bosc perquè volia viure a consciència, fer front només als fets essencials de la vida i mirar si podia aprendre el que la vida m’havia d’ensenyar; per no descobrir, a l’hora de la mort, que no havia viscut.»

Carlos Cuevas ens descriu, en aquesta lectura dramatitzada, l’experiència i reflexions del filòsof estatunidenc H. D. Thoreau (1817-1862), que va passar dos anys en una cabana que va construir ell mateix a la vora d’un llac de Massachusetts. Els seus textos Walden, o la vida al bosc i Caminar són utopies sobre la possibilitat de viure plenament i aprendre el que realment pot ensenyar la vida. Dues obres que abracen la natura com a mestra i que promouen la llibertat i l’autosuficiència com a via cap a la veritable satisfacció personal.

La reflexió sobre la naturalesa i l’estat salvatge, sobre la llibertat que comporta la vida autosuficient i la influència tant del transcendentalisme com de certes filosofies orientals, s’incardinen en uns textos que han fet de far a generacions tan allunyades del segle XIX com la generació beat.

La lectura s’articula al voltant de fragments literals del seu clàssic Walden o la vida als boscos, així com de l’obra Caminar, adaptats per Marina Espasa i que prenen vida amb la veu de l’actor Carlos Cuevas.

Intèrpret: Carlos Cuevas
Adaptació: Marina Espasa
Traducció: Anna Turró (Walden); Marina Espasa (Caminar)
Direcció: Glòria Balañà
Coproducció: Festival Clàssics i Temporada Alta

 

Carlos Cuevas

Actor de cinema, teatre i sèries de televisió. Va començar a actuar amb cinc anys i va debutar l’any 2002. És especialment conegut pel seu paper en diferents sèries catalanes, com a Biel Delmàs a Vendelplà i com a Pol Rubio a Merlí. Ha actuat al TNC, entre d’altres escenaris, en pel·lícules espanyoles i en produccions de Netflix, i ha cursat Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona.

 

Marina Espasa

Filòloga, escriptora, guionista, traductora i periodista cultural. És professora a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, programa activitats a la Llibreria Finestres i ha col·laborat amb múltiples mitjans audiovisuals. Entre el 2016 i 2019 va coordinar el programa Barcelona Ciutat de la Literatura. Ha publicat dues novel·les i traduccions d’autors diversos, entre els quals es troba Thoreau.

 

Glòria Balañà

Directora escènica i dramaturga. És llicenciada en Art Dramàtic en l’Institut del Teatre de Barcelona, i Màster en Estudis Teatrals per la UAB, la UPF i l’Institut del Teatre. Des de 2012 és professora de dramatúrgia i direcció a l’Institut del Teatre. Fa pocs anys va ser premiada per l’Ajuntament de Barcelona pel projecte Els ossos de Montaigne (2021).

 

13 de desembre a les 19h

Espais Volart (Fundació Vila Casas)

6€

 

En el marc de les exposicions de Francesc Domingo i de Madola als Espais Volart de Barcelona, presentem De Circe a Circe passant per l’Hades, un espectacle que forma part del Festival Clàssics 2024 de La Casa dels Clàssics i amb què enguany la Fundació Vila Casas ha volgut col·laborar participant amb una adaptació d’aquesta representació a través de les dues mostres que es poden veure als Espais Volart fins al 19 de gener: Francesc Domingo – De Sant Just a São Paulo i Madola – Un foc mil·lenari.

De Circe a Circe passant per l’Hades parteix de la traducció de l’Odissea d’Homer que va dur a terme Carles Riba –de qui es pot veure un retrat a l’exposició fet per Francesc Domingo– i ens acosta a un dels fragments més emocionants del llibre. A partir de la relectura del poema homèric, l’espectacle fa un recorregut per les sales de les dues exposicions, que anirà conduït i orquestrat per Joma amb la complicitat de Madola i l’acompanyament de la veu d’Anna Maluquer i la música de Marc Egea i Montserrat Isanta. Durant aquest itinerari per les sales s’aniran incorporant parades davant de diverses obres de ceràmica de l’escultora que ens evoquen l’Hades: Vasos comunicants II, Pica blanca i Guitza, entre d’altres.
El recorregut acabarà al final de l’exposició de Francesc Domingo just davant del retrat de Carles Riba, les paraules del qual ens hauran acompanyat durant tot el viatge.

Dades tècniques:
Concepció, dibuix i direcció: Joma
Veu: Anna Maluquer
Música: Marc Egea i Montserrat Isanta
Vídeo: Arnau Abella